Torra adverteix a Lleida que “la via catalana és la democràcia”

En plena polèmica per la via a seguir cap a la independència, el president Quim Torra va obrir ahir al Museu de Lleida un altre camí assegurant que “la via catalana és la democràcia, la defensa en la pau del que és millor per als 7,5 milions de catalans, una república digna al seu servei, que estima la cultura”. Torra va posar el colofó a la commemoració del primer aniversari del polèmic trasllat de les 44 obres del Museu al monestir de Sixena, del qual feia ahir just un any, amb Guàrdia Civil inclosa i a l’empara de l’article 155 de la Constitució. Per això va sentenciar que “la lluita digna contra l’espoli de l’art ho és també per la llibertat”, i va advertir que “l’episodi patit pel Museu l’11 de desembre de l’any passat només és un capítol d’una acció més gran teixida a partir de relats inventats per provar de desvertebrar la societat catalana en el seu procés cap a la llibertat, que sempre serà pacífic i democràtic”.

El president de la Generalitat va tancar la presentació del llibre Operació trasllat, de Marga del Campo i Jordi V. Pou, amb imatges inèdites de l’entrada policial al museu, en un acte que es va celebrar en una abarrotada sala d’exposicions temporals just a l’acabar a l’exterior de l’edifici la concentració de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida “en defensa de la col·lecció d’art i contra l’espoli”.

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, va obrir l’acte recordant que “un dia com aquest no hi ha res a celebrar, sinó reclamar que el patrimoni cultural públic no torni a patir una operació d’aquest tipus, emparant-se en l’execució provisional d’una sentència com a excusa perfecta per expressar altres sentiments que no tenen res a veure amb la gestió patrimonial”. En unes paraules entretallades per l’emoció, Giralt va agrair “a tots els que van viure aquelles intenses 14 hores al museu i al llavors conseller Lluís Puig, que ho va seguir des de l’exili”, i que ahir va enviar un correu electrònic de suport al Museu en tan assenyalada data.

L’autora del llibre, Marga del Campo, va rememorar els moments viscuts fa un any de “ràbia, incredulitat, cansament i tristor davant d’uns fets que no han de tornar a passar mai més, ni al Museu de Lleida ni a qualsevol altre museu del món”.

Mentre les presidentes de la Diputació i del consell del Segrià, així com el bisbe, van excusar la seua absència per compromisos d’agenda, l’altre patró del museu, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, sí que es va afegir a l’acte. Quan va començar el seu discurs es va viure l’únic moment tens de la jornada, amb una persona que va brandir al mig de la sala un cartell en el qual podia llegir-se “Violència mai és proporcional”, mentre que alguns van xiular la intervenció del primer edil, interrompent- lo també amb crits de “Llibertat!”. Larrosa va expressar “com a lleidatà una enorme tristesa per l’11-D i la frustració per un procés judicialitzat que la política no ha sabut resoldre”, afegint que “no hi ha cap altre camí que l’entesa”, encara que va reconèixer que “a curt termini sembla un camí molt difícil”.

El president Torra també va expressar un “sentiment de tristesa perquè estem parlant d’un llibre que no hauria d’haver-se escrit mai”. Va qualificar de “fet inaudit i esperpèntic l’entrada de forces policials armades en un museu sense estar en guerra” i va recordar que “fins i tot s’ha pretès limitar la llibertat d’expressió amb la petició judicial per prohibir aquest llibre, com va passar també amb les fotos Presos polítics censurades a Arco, que Tatxo Benet va exhibir per primera vegada al Museu de Lleida”. Per tot això, Torra va insistir que “la cultura és fonamental com a eina transformadora i revolucionària” i va destacar que “el Museu de Lleida és un dels grans equipaments culturals de Catalunya, que juntament amb la Seu Vella o el Museu Morera configura una Lleida molt potent culturalment”.

D’altra banda, el candidat a l’alcaldia d’ERC, Miquel Pueyo, va afirmar que “amb l’aplicació nefasta del 155 van robar una part de la col·lecció del Museu i van pretendre reescriure una realitat històrica innegable de vinculació amb la Franja”. Pueyo va participar a la concentració a l’exterior de l’edifici amb la diputada Marta Vilalta i la regidora Núria Marín.