FOTOGRAFIA ÒBITS
El fotoperiodisme, de dol
Mor als 83 anys Joana Biarnés, pionera als anys 60 i 70 en un “ofici d’homes” || El Museu Morera va recuperar la seua obra en una exposició el 2015
Joana Biarnés, considerada la primera dona fotoperiodista professional d’Espanya, va morir ahir als 83 anys, segons va informar a Twitter la fundació Photographic Social Vision, que la representava. Nascuda a Terrassa el 1935, Biarnés va fer amistat als anys 60 i 70 amb els Beatles, Clint Eastwood o Roman Polanski, entre altres estrelles, en un ofici considerat en aquella època d’“homes”. De fet, quan va cobrir el seu primer partit de futbol va haver de donar explicacions a l’àrbitre quan aquest li va preguntar què estava fent una dona a la zona de fotògrafs. A l’abandonar la professió als anys 80, dolguda perquè ja llavors només “venia” la premsa rosa i els paparazzis, sobre el seu treball va caure el vel del temps fins a la recuperació de la seua figura i obra en els últims anys des de la Universitat Complutense de Madrid. Fruit d’això, la seua localitat natal li va dedicar una gran exposició el 2014, que es va convertir en itinerant. La segona ciutat que la va acollir va ser precisament Lleida, on es va poder veure al Museu Jaume Morera des de l’1 de desembre del 2015 i fins al 28 de març del 2016. El director del museu lleidatà, Jesús Navarro, va lamentar ahir la mort de l’artista de la càmera, que va immortalitzar personatges populars com Buñuel, Dalí, Serrat, Yul Brinner, Orson Welles, Jack Lemmon, Marisol o Lola Flores, entre molts d’altres, i es va convertir en una testimoni excepcional de la societat espanyola dels anys seixanta i setanta.
Va canviar la càmera per un petit restaurant a Eivissa Joana Biarnés no va voler participar en la frivolitat de la premsa del cor i, als anys vuitanta, va canviar la càmera pels fogons. Va obrir un petit restaurant a Eivissa, Ca Na Joana, on va acabar rebent moltes de les estrelles que havia retratat anys abans. En la seua visita a Lleida fa tres anys per inaugurar la seua exposició de fotos, Biarnés va assegurar que “mai em vaig penedir de deixar-ho, i ara faig les fotografies que vull”. El ministeri de Cultura i els ajuntaments de Terrassa i Viladecavalls, on ara residia, també van lamentar la seua desaparició.