Love of Lesbian: «El públic es trobarà amb un espectacle radicalment diferent»

Love of Lesbian, el grup català de pop-rock indie liderat per Santi Balmes, atansarà d’aquí a un mes, el 26 de gener vinent, el seu Miralls i miratges al Teatre de la Llotja de Lleida. Es tracta d’un concert teatralitzat amb algunes de les cançons que més els omplen, per això el seu cantant promet un espectacle molt diferent a què el seu públic està acostumat. Les primeres files ja estan ocupades.  

Què es trobarà qui vingui a veure Miralls i miratges a la Llotja?

El públic es trobarà amb un espectacle radicalment diferent del que fem amb la banda. No té a veure amb els festivals ni amb el que acostumem a portar a les sales, ni en la posada en escena ni en el repertori.

Reveleu-nos alguna cosa del contingut.

Em refereixo que hem escollit les cançons que més ens arriben al cor i de forma més poètica, i amb elles hem vertebrat un espectacle en el qual l’escenari està basat en capses de cartró, que simulen un magatzem que representa la memòria. Aquí apareixen diversos actors protagonitzant performances. Fins i tot hi surten titelles. En definitiva, intentem barrejar el que seria el teatre tradicional amb el rock, que és molt difícil i poca gent ho havia fet. El resultat és molt bonic.

És un espectacle que van iniciar el 2014. Com ha evolucionat des d’aleshores?

Efectivament, encara que en aquelles dates vam poder portar-lo molt poc als escenaris. Teníem ganes de fer uns quants concerts amb aquest espectacle, encara que finalment no va poder ser.

Per què?

No vam girar pel país perquè ja ens venien unes dates d’enregistrament i vam haver d’ajornar-ho just quan n’estàvem gaudint més. Per això ens vam prometre que quan fos possible recuperaríem l’espectacle perquè el pogués veure la gent que s’havia quedat amb les ganes. Així que això és el que hem fet, aprofitant també per reconvertir-lo i incorporar-hi els temes d’El poeta Halley, l’últim disc que vam treure abans de tornar a reprendre aquesta gira. Així que es podria dir que al voltant d’un 70% de l’espectacle podria ser el que vam començar el 2014; l’hem reactualitzat però és nou per a moltíssima gent. I, si no em falla la memòria, diria que a Lleida no vam actuar.

Ara ho faran a la Llotja. És la primera vegada que pugeu a l’escenari d’aquest equipament?

M’atreviria a afirmar que sí. No venim amb gaire assiduïtat a Lleida.

Com diríeu que els rep el públic d’aquí?

Diria que és el públic més sorollós de Catalunya, en el sentit que és molt expressiu, comparat amb el d’altres indrets. Em refereixo que se’ls veu molt predisposats a passar-ho bé i a donar-ho tot.

Parlàveu abans de l’actualització d’aquest espectacle, que vau idear el 2014. Love of Lesbian fa vint anys que és a sobre dels escenaris, com creieu que ha evolucionat?

Crec que hem après a acceptar-nos cada vegada millor; a no demanar a l’altre el que saps que no pot donar-te i, en canvi, valorar molt el que sí que et pot donar. Això, i molt de sentit de l’humor, ha propiciat que hàgim pogut passar per molt mals moments i, tanmateix, continuem conservant el múscul i l’esperança fins al moment actual, que és potser un dels millors moments pels quals està passant la banda.

La vostra explicació sona també a maduració personal.

Efectivament. Haver estat pares ens ha ajudat a encertar més en els moments que tens per dedicar-te a la professió. Abans semblava que tenies tot el temps del món. Ara no saps per què, però quan treballes estàs al 120%.

Si haguéssiu d’escollir una sola cançó de la vostra trajectòria seria...

Uff!!! És complicat però crec que ara em quedaria amb El poeta Halley.