SEGRE

POLÍTICA CULTURAL EQUIPAMENTS

Més avenços per al Morera 'definitiu'

Firma del conveni que autoritza que l’antiga Audiència, propietat de l’Estat, passi d’acollir activitats administratives a culturals || Ja han estat traslladats tots els treballadors

Larrosa i Quintián, ahir durant la firma del conveni de canvi d’usos de l’antiga Audiència.

Larrosa i Quintián, ahir durant la firma del conveni de canvi d’usos de l’antiga Audiència.AMADO FORROLLA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i la delegada del ministeri d’Economia i Hisenda a Lleida, Marta Quintián, van firmar ahir a la Paeria el conveni que formalitza el canvi d’usos –d’administratius a culturals– de l’antiga Audiència, l’edifici que ha d’acollir el Museu d’Art de Lleida (actual Museu d’Art Jaume Morera) a la rambla Ferran, 13. Aquest canvi d’usos va ser aprovat prèviament a través d’una ordre ministerial del 2 de novembre del 2018.

El paer en cap va explicar també que dijous passat va comunicar oficialment que tots els treballadors i serveis que fins al moment havien ocupat l’antiga Audiència ja han estat traslladats a altres dependències. Això obre la porta que les obres comencin a començaments de gener, una vegada hagin acabat de traslladar-se tots els nòduls de comunicacions, una cosa en la qual estan treballant els tècnics, va aclarir Larrosa.

El projecte del que serà la seu definitiva de l’actual Museu d’Art Jaume Morera, que passarà a denominar-se Museu d’Art de Lleida, contempla plantes d’exposicions i tallers, auditori i sala de projecció i una terrassa mirador a la Seu Vella. Ha estat elaborat per l’arquitecte municipal Jaume Terés i l’actual director del Morera, Jesús Navarro, amb l’assessoria museogràfica de l’empresa Croquis. Totes les sales d’exposicions que hi ha previstes (a la primera, segona i tercera plantes) estan concebudes de la mateixa manera, la qual cosa en permetrà la reconfiguració permanent.

La planta baixa, que serà una espècie de plaça pública, inclourà l’accés per als visitants, la botiga i espais d’interpretació de continguts del museu. La cinquena i última planta acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d’actes polivalent i l’aula didàctica i l’esmentat mirador al Turó.

Com una extensió de les sales d’exposició, gran part de la reserves del museu seran visitables a la quarta planta. Aquest espai tindrà com a complement un altre recinte a la planta baixa, encara que aquest serà de caràcter més privat, ja que funcionarà com a taller de conservació i espai de recepció de béns que arribin al museu.

Un dels objectius que s’ha marcat el consistori de la ciutat ubicant aquí l’equipament cultural és revitalitzar i impulsar la rambla Ferran.

Les obres, a càrrec de tres grans constructores de la ciutat Ara tocarà remodelar l’edifici, un projecte que estarà en mans de la Unió Temporal d’Empreses (UTE) integrada per tres de les constructores més grans de la ciutat: Benito Arnó, Romero Polo i Sorigué, que al març es va adjudicar el contracte per gairebé 3,7 milions d’euros. El pressupost de les obres és de 4,5 milions d’euros, per la qual cosa la Paeria, a més de l’aportació pròpia, ha segellat acords amb totes les institucions: dos milions de la Unió Europea, un milió de la Generalitat, un altre de l’Estat i mig milió de la Diputació. Les obres tindran un termini d’execució de 25 mesos, amb la qual cosa el futur Museu d’Art de Lleida podria estrenar-se a començaments del 2021. Val a recordar que la pinacoteca va obrir les portes l’any 1917 en una part del desaparegut Mercat de Sant Lluís, i des d’aleshores s’ha anat traslladant a diverses seus de la ciutat.

tracking