SEGRE

PATRIMONI RECONEIXEMENTS

La Seu Vella podria ser Patrimoni de la Humanitat de la Unesco en dos anys

Gairebé mil pàgines de documentació. Ahir es va presentar el dossier de la candidatura de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial de la Unesco en la categoria de conjunt monumental. Dilluns s’entregarà a la conselleria de Cultura per mirar de passar el tall estatal a la primavera. “Mai havíem arribat tan lluny”, diu l’alcalde, Fèlix Larrosa.

Joan Reguant, Montse Parra, Fèlix Larrosa, Josep Borrell i Joan Baigol, amb el dossier de la candidatura.

Joan Reguant, Montse Parra, Fèlix Larrosa, Josep Borrell i Joan Baigol, amb el dossier de la candidatura.AMADO FORROLLA

Creat:

Actualitzat:

“Mai havíem arribat tan lluny.” L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, no ocultava ahir l’emoció que li produïa rebre les gairebé mil pàgines del dossier de la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Finalment, optarà a entrar en aquest selecte club en la categoria de conjunt monumental i no com a paisatge cultural perquè “té més opcions”, segons l’opinió de Joan Reguant, director del projecte. S’ha refet tot per complir “de la primera a l’última amb totes les exigències de la Unesco”, va assegurar el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol.

Dilluns s’entregarà tota la documentació a la consellera de Cultura, Laura Borràs, i a la primavera la Generalitat defensarà el projecte a Madrid, al Consell de Patrimoni. “Si tot va bé i podem passar el tall estatal, el 2020 es presentaria la candidatura a París, a la seu de la Unesco, i el 2021 podríem optar a la declaració”, va avançar Larrosa. No és un camí de roses. “Existeix la possibilitat que Espanya no pugui presentar projectes perquè es primin estats que no tinguin tant de patrimoni catalogat.”

Mentrestant, des de la Paeria s’ha posat en marxa una gran campanya per donar a conèixer la Seu Vella fora de Catalunya.Un vers del famós poema de Magí Morera El campanar de Lleida serveix d’eslògan: a mig camí de l’infinit. Així de lluny es vol arribar. De moment, la primera parada tindrà lloc a Madrid el dia 6 de febrer. “Volem promocionar la candidatura entre diplomàtics, opinadors i experts en patrimoni”, va avançar l’alcalde.

El director dels Serveis Territorials de Cultura, Josep Borrell, va subratllar que, si es reconeix la Seu Vella, les comarques de Lleida serien un cas excepcional a Europa “perquè tenim a la llista la pedra seca, l’art rupestre, les falles i el romànic de la Vall de Boí. Només falta la cirereta, que seria la Seu Vella”.

Més de 100.000 visitants per primer cop des del 2003

Entre usuaris i visitants, la Seu Vella va atreure 100.006 persones el 2018. És la segona vegada a la història que se superen les 100.000. L’anterior va ser el 2003, quan es va commemorar el 800 aniversari de la col·locació de la primera pedra del monument i la Seu Vella va acollir una gran exposició amb peces disperses arreu del món. “Tenint en compte que és un any ordinari, les xifres són molt bones, suposen un 17,13% més de públic que el 2017”, va subratllar Fèlix Larrosa. El maig, mes festiu per antonomàsia a Lleida, va ser quan es van obtenir millors resultats, amb 12.322 visitants (als quals es podria afegir 2.398 usuaris) i el mes en què hi va haver més assistents actes va ser el febrer, amb 8.293 usuaris (a més de 2.272 visitants). Activitats com Posa’t la Gorra, que organitza Afanoc, les visites nocturnes al claustre coincidint amb la lluna plena o el concert de Jordi Savall van ser les més multitudinàries.

Pla director de dos milions per restaurar les muralles “En qüestió de mesos” es començarà a intervenir a les muralles del Turó de la Seu Vella, va assegurar l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa. L’arquitecte Carles Sàez serà l’encarregat de dirigir un ambiciós pla director que aspira a aconseguir la complicitat d’altres administracions, com la Generalitat de Catalunya i el ministeri de Cultura perquè “cal invertir-hi dos milions d’euros i és un projecte que sobrepassa l’administració local”. Aquest pla per a les muralles no només és de restauració. Hi haurà algunes actuacions “invisibles” en punts que no són als circuits oberts al públic. “Primer hem de detectar els espais en què cal intervenir d’urgència”, va explicar Larrosa.

tracking