Traslladen a l'interior de l'església de Lloberola dos sarcòfags gòtics del segle XIV, que es deterioraven al cementiri, a l'aire lliure

Tècnics de la Generalitat van retirar el mes de desembre passat els dos sepulcres gòtics de l’antic cementiri de Lloberola, a la Segarra, i els van traslladar de forma provisional a l’interior de l’església neoclàssica de Sant Miquel, al costat del cementiri, a l’espera d’una futura restauració. Es tracta de dos sarcòfags de grans dimensions que porten l’escut de la família Sacirera, una de les més importants de Catalunya a l’època de la baixa edat mitjana, que tenia la distinció d’aquest lloc el 1397. Segons va explicar a SEGRE l’alcalde, Corneli Caubet, es calcula que les dos sepultures eren a l’interior del primitiu temple romànic ubicat a prop de l’actual castell, una de les fortificacions més antigues de la Segarra, documentada ja l’any 1007. Segons Caubet, el creixement de la població hauria portat ja en època moderna el trasllat de les sepultures a l’antic cementiri situat al costat de l’església. Val a destacar que la nova església dedicada a Sant Miquel es va construir al segle XVII i que a finals del XVIII, Lloberola, que ja s’havia integrat al municipi de Biosca, hauria assolit el seu màxim històric de veïns amb més de 300 persones. Es tracta d’un agregat molt disseminat que en l’actualitat encara manté una vintena de masies.

Els sepulcres es van adossar al mur perimetral del cementiri i, a causa de la seua notorietat patrimonial, van construir una coberta amb un arc apuntat per a cadascun per evitar-ne el deteriorament. Els sepulcres estaven avalats sobre unes pedres en forma de columna. Cal destacar que en aquest antic cementiri els nínxols tenen gravats a la mateixa pedra el nom de les famílies.

Els treballs de trasllat van obligar a obrir les tombes, tancades per grans moles de pedra de forma triangular. A l’interior d’un dels sarcòfags es van poder comptar fins a sis esquelets, segons va comentar un veí, Miquel Venque. L’altre estava ple de terra. Caubet va explicar que el fet que entressin abelles en aquest sarcòfag va portar els veïns a omplir-los de terra per evitar que es deterioressin. Molt possiblement, després d’una època amb una única sepultura, posteriorment van ser utilitzats com a osseres de la família.

Al poble de Lloberola viuen actualment dos famílies, i la major part de la població viu dispersa en una vintena de masies. El poble s’estableix en un turó presidit per les restes del castell. Des de lluny, els dos sarcòfags als peus de la torre donaven un aire senyorial al conjunt històric. El nucli de Lloberola, allunyat de les vies principals de passada, queda a quatre quilòmetres cap a l’interior des de la carretera de Solsona a Guissona, i cal arribar-hi per un camí asfaltat que porta fins a Pinell, al Solsonès.

Tots dos elements, datats del segle XIV i d’estil gòtic, estan registrats en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i són declarats des de l’any 1988 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) juntament amb les restes del castell, que al seu torn és d’origen preromànic.

De fet, la datació de la muralla es pot situar en època musulmana, força abans de l’any 1000.

Confien a poder restaurar els dos sarcòfags de pedra en el futur

L’alcalde de Biosca, municipi on es troba Lloberola, Corneli Caubet, va explicar que l’operació salvament dels dos sarcòfags té com a objectiu evitar en la mesura possible una degradació més gran de les riques decoracions geomètriques i elements nobiliaris que tenen gravats a la pedra, a l’espera que en un futur puguin ser restaurats.