Iesso torna al primer jaciment

L’ajuntament de Guissona deixarà al descobert de nou el mes de març el primer jaciment arqueològic documentat, ubicat a la plaça Vell-Pla. Les troballes van tenir lloc l’any 1933 de la mà de Josep Corominas i per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans. El metge i historiador local Eduard Camps va situar en aquesta zona les primeres troballes, cosa que va portar alhora a realitzar el primer estudi arqueològic. Llavors es va documentar un poblat ibèric i també les primeres conduccions d’aigua romanes, que s’atribuirien a l’antiga Iesso. Segons va indicar el director del Museu, David Castellana, l’objectiu és aprofitar una actuació per canviar els arbres que hi ha a la plaça, ja que fan aixecar el terra amb la força de les arrels, i portar-hi a terme uns nous sondatges arqueològics. En funció de les troballes d’aquests sondatges, es decidirà la futura urbanització: o es deixarà a la vista el subsòl “si sorgeixen elements de valor” (cal recordar que la plaça està situada al costat del Museu Eduard Camps), o bé es mantindrà l’actual disseny, o fer-ne un de nou. Per a la realització dels tastos arqueològics s’ha destinat una partida de 80.000 euros.

Després de les excavacions del 1933, la plaça es va tapar amb terra i va seguir amb la seua tasca com a espai públic cèntric. A partir de l’any 1973 es va començar a plantejar urbanitzar-la, però la falta de recursos econòmics del consistori va portar a aparcar els projectes. El 1982 una subvenció de 2,5 milions de les antigues pessetes de l’Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (YRIDA) va permetre afrontar finalment el projecte. Ho va fer l’arquitecte Manuel-Pau Recasens, autor en aquella època de la remodelació de la casa consistorial i de la redacció de les Normes Subsidiàries d’Urbanisme.

Dibuixa l’estructura d’una ciutat romana i destaca l’aigua com a element emblemàtic de Guissona

L’obra tenia com a objectiu la pavimentació de la plaça i establir-hi un mur que la separaria de la carretera. En una entrevista de Josep Maria Grau al número 63 de la revista local Issauna, Recasens va explicar que el disseny pretenia dibuixar amb l’enllosat l’estil quadriculat de les ciutats romanes. I també pretenia fer un monument a l’aigua, emblema de la localitat, amb tres grans pedres de molí. Finalment, que la plaça estigués coberta de verd mitjançant arbres molt frondosos.

En aquella època el projecte va tenir tant defensors com també detractors, que volien recuperar el patrimoni que hi havia al subsòl.

Retirar els arbres i en funció de les troballes, decidir la nova plaça

Segons va afirmar el regidor d’Urbanisme de l’ajuntament de Guissona, Àngel Masanès, la primera acció que tenen prevista en aquesta zona consistirà a retirar els arbres actuals i, en funció del disseny que s’esculli per renovar aquest espai, plantar-hi altres arbres nous que tinguin menys arrels. Així, l’enllosat de la plaça està totalment aixecat.