MÚSICA CULTURA POPULAR
Les Completes, més reconegudes
Santa Maria de Cervera es va omplir per gaudir del tradicional oratori, que aquest any serà Festa Patrimonial d’Interès General || Amb uns 120 cantants i 40 músics locals
L’església de Santa Maria de Cervera va viure ahir una nova edició d’El Cant de les Completes, una singular obra de música litúrgica inclosa al catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i que enguany la Generalitat declararà Festa Patrimonial de Interès General. El muntatge simfonicocoral, que explica el Santíssim Misteri de Cervera, rebrà aquest nou reconeixement, sumant-se en aquesta categoria a la Festa Major de Solsona, a la festa de Falles d’Isil i la Festa de Sant Sebastià del Pont de Suert. Abans d’iniciar el concert, el portaveu del patronat de les Completes, Joan Riu, va anunciar al públic aquest nou reconeixement, coincidint aquest any amb la Capital de la Cultura Catalana. Per la seua part, l’alcalde, Ramon Royes, va manifestar que “es tracta d’un esdeveniment que va més enllà del tema estrictament religiós ja que expressa la passió pel cant i la música de la gent de la ciutat”. Així, “a les Completes canten des de petits fins a grans que ho han fet tota la vida. Això explica que el seu futur estigui garantit”.
El “misteri” que exposa l’argument de les Completes es remunta a l’any 1540, quan van arribar a Cervera les relíquies de la Vera Creu que, segons la història, a l’intentar-les partir en va sortir sang. El text original es guarda a l’Arxiu Comarcal de Cervera. Val a destacar que les relíquies van ser robades en dos ocasions. Aquesta història es va transformar fa 173 anys en un oratori musical, un cant popular.
En l’actualitat, la interpretació de les Completes és l’acte central de la festa del Santíssim Misteri i convoca cada any 120 cantants i 40 músics locals. L’espectacle està dirigit des de fa 22 anys per Xavier Puig. La celebració culmina amb el Ball de l’Àliga, amb la Banda del Conservatori de Cervera, dirigida per Xesco Grau.
El bisbe de Girona no va entrar a l’ajuntament La celebració va ser presidida pel bisbe de Girona, Francesc Pardo, que va optar per no entrar a l’ajuntament –tal com marca el protocol de la festa– en solidaritat amb el bisbe de Solsona, Xavier Novell, que l’any passat va ser declarat persona no grata. Pardo va esperar la comitiva a la plaça Major. La decisió del bisbe va fer que l’alcalde, igual que l’any passat, decidís un cop arribats a l’església asseure’s en un banc diferent.