Vaixells que solquen les Garrigues

Potser no és el cofre del tresor, però també va sortir d’un vaixell de vela i té un gran valor patrimonial. Durant la IV Trobada d’Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Alexandre Grimal, Anna Alonso i Rosa Díaz van presentar una comunicació sobre uns gravats trobats a la partida dels Terrosos, al terme municipal de l’Albi. En ple cor de les Garrigues es troba un mar de pedra en el qual naveguen uns vaixells gravats amb traç fi. “La forma del vaixell, els rems, i la vela llatina apunten a la possibilitat que es tracti d’una galera que podríem situar entre els segles XIV i XV”, subratllen. Els autors de la comunicació aventuren que l’exòtica presència d’una escena marítima en terra de secà pot tenir explicació en la figura històrica d’Acard IV de Mur, de la Baronia de l’Albi, que l’any 1414 va ser nomenat virrei de Sardenya.

Els vaixells de l’Albi són només una mostra dels gravats que, en ocasions, conviuen amb pintures rupestres a les Garrigues i el denominat Segrià Sec. Mateu Esquerda lamenta que els gravats siguin “el parent pobre” del patrimoni. “Haurien d’inventariar-se, protegir-se i restaurar-se quan sigui necessari, però encara que sempre hem notificat les troballes a l’administració, no hi ha recursos.” Esquerda subratlla que algunes de les figures, de traç més esquemàtic, “són molt antigues”. Posa un altre exemple de l’Albi, una gran espiral d’entre 95 i 108 centímetres de diàmetre i una profunditat d’entre 0,4 i 2,2 cm. També de gran interès són els conjunts de creus localitzades a Torrebesses i al Cogul. “A Torrebesses, trobem la inscripció 1652 al costat de catorze creus de diferents formes i mesures, però no podem assegurar que les creus datin del segle XVII, podrien ser més antigues.” Torrebesses és una de les poblacions amb més testimonis de gravats localitzats.

A l’Albi hi ha uns gravats de vaixells que representen galeres dels segles XIV i XV

Els últims cinc conjunts que es van descobrir són de la Granadella (tres troballes), un del Soleràs i un altre del Cogul. “Lamentablement, queda molta feina per fer, perquè és un patrimoni que no s’estudia amb el mateix interès que l’art rupestre, malgrat que en moltes ocasions conviuen en un mateix jaciment.”

D’exemples de gravats n’hi ha de documentats fins i tot a la cèlebre Roca dels Moros del Cogul, que forma part de la declaració de l’Art Rupestre Llevantí com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998. De fet, hi ha 42 figures pintades i ni més ni menys que 260 elements gravats de diferent època. A les Garrigues “tenim animals, creus, cavallers, ballestes, vaixells, figures geomètriques...”, subratlla Esquerda. Un univers petri pendent d’estudiar.

L'ÚLTIMA TROBALLA  Cavallers de les muntanyes

Una pastora va descobrir a finals del mes de novembre centenars de gravats en plaques de pedra en un barranc de la Vall d’Àssua, al PallarsSobirà, en una àrea de difícilaccés entre 1.390 i 1.710 metres d’altitud. Després de les primeres observacions, es creu que aquestes marques i gravats podrien ser medievals, dels segles XI al XIV.