L'Institut Cervantes aclareix si és millor escriure "Lleida" o "Lérida"
Publiquen l’obra "Las 100 dudas más frecuentes del español"
En castellà, millor escriure "Lérida", segons el Cervantes
Castellà o espanyol? És el mateix biennal que bianual? Les majúscules s’accentuen? A aquestes i altres preguntes respon "Las 100 dudas más frecuentes del español", una obra que publica l’Institut Cervantes amb Espasa en format butxaca perquè es converteixi en una eina útil de consulta. Entre les directrius estan els referents als topònims, que suggereixen l’ús que determini la llengua que s’estigui utilitzant -"Lérida" en espanyol, "Lleida" en català.
Segons el director del Cervantes, Luis García Montero, l’obra és un treball "de divulgació, rigor i qualitat contrastada" que "no té un ànim prescriptiu" però sí la voluntat de resoldre dubtes comuns de pronunciació, ortografia o puntuació. "No es tracta d’afirmar on es parla millor sinó qui parla millor, perquè l’espanyol és molt ric en matisos i tan legítim és el de l’Equador com el de Guatemala, Valladolid o Andalusia", ha afegit.
"Las 100 dudas más frecuentes del español" és obra de Florentino Paredes, Salvador Álvaro i Luna Paredes, hereu condensat i actualitzat dels 500 dubtes que es van publicar el 2013 i de la que s’han venut més de 40.000 exemplars, i beu dels usos normatius de l’"Ortografia de la llengua espanyola", el diccionari de la RAE i el panhispànic de dubtes i la "Nueva gramática de la lengua española", entre altres.
El treball també tracta la qüestió de gènere, perquè "la llengua és un instrument de comunicació en el qual ha de primar l’economia", ha indicat el coordinador de la publicació, Florentino Paredes, per a qui "és un error utilitzar permanentment els dos gèneres perquè va en contra de la comunicació" i resulta reiteratiu escriure els ciutadans i ciutadanes.
La seua editora, Pilar Cortés (Espasa), ha indicat que encara que és hereu de "Els 500 dubtes més freqüents de l’espanyol", aporta coses noves perquè la llengua està en constant evolució, i hi ha qüestions sobre el gènere o sobre com afecten els mitjans tecnològics i les xarxes socials a la manera d’escriure i de parlar.
La desaparició dels signes d’obertura d’interrogació i exclamació, norma ja en els suports digitals, poden ser "algunes de les accions que vagin modificant l’idioma", ha apuntat García Montero.
