«Les lletres tracten de

Com definiríeu el vostre estil a algú que no els hagi escoltat?

El terme que millor ho resumeix és Raspacanilla retrofuturista del segle XXI (entre rialles). És una paraula veneçolana pejorativa que es refereix a tots els estils de música ballables. Per entendre’ns, es tracta d’una fusió entre música caribenya, africana, psicodèlica i funk. Com he dit, tot ballable.

Teniu algun àlbum publicat?

De moment tenim dos singles que inclouen les cançons Apriétalo, El Jalabolismo, Camuri Chico i Vintage Voudou. Totes es poden escoltar a Spotify. El nostre primer àlbum es publicarà ben aviat.

De què tracten les lletres?

Sobre la quotidianitat de la meua vida a Veneçuela. Del que vaig viure allà i la meua condició com a exiliat. Algunes persones em confessen que les troben banals. Jo els contesto que ningú no sap el que té fins que ho enyora.

Per què va marxar de Veneçuela?

Me’n vaig anar al 99 per estudiar a Portugal i el destí em va portar a Holanda. Però us puc assegurar que si m’hagués quedat a Veneçuela hauria acabat anant-me’n igualment.

Com veu la situació al país?

Tant de bo pogués ser més optimista, però veig Veneçuela feta miques. El panorama és catastròfic. Tots desitgem una solució pacífica però ara mateix sembla una utopia.

Quina opinió li suscita la pressió internacional?

Com a veneçolà em sembla humiliant, però és que el govern de Maduro ha segrestat el país; un càrtel disfressat de democràcia que té els ciutadans com a ostatges per mantenir-se en el poder.

Tornant al concert, havia estat abans a Lleida?

Fa tres anys vaig estar tocant al Cafè del Teatre amb la banda Fumaça Preta. Guardo un excel·lent record de la ciutat i de la sala, va ser espectacular.

Us fa especial il·lusió compartir escenari amb algun dels grups del cartell?

Amb tots! És un cartell fabulós. Tot i que si n’hagués d’escollir un, em quedaria amb Witch. Els segueixo des de fa anys i m’encantaria veure’ls. Em fa molta llàstima perdre-me’ls.

El MUD viu una nit americana amb artistes del Canadà i els EUAEl Festival Músiques Disperses va viure ahir una nit americana amb dos grups del Canadà i els Estats Units. Va obrir el foc el duo canadenc Kacy & Clayton, en la seua primera visita a Espanya, presentant els temes folk-rock de The Siren’s Song. La vetllada es va completar amb la banda d’Oregon The Parson Red Heads, amb el folk-rock i power-pop del seu nou àlbum, Blurred Harmony. El festival seguirà avui amb el barceloní Daniel Lumbreras (Grans Records, 12.00 h) i els israelians Ouzo Bazooka i la banda de Zàmbia Witch (Cafè del Teatre, 21.00 h).