Tàrrega recupera una fotògrafa

Si no fos pel descobriment de la galerista barcelonina Rocío Santa Cruz, el nom de la fotògrafa de Tàrrega Palmira Puig-Giró seguiria sent desconegut, fins i tot entre els cercles més afins a aquest art. Fa tan sols dos anys, mentre Santa Cruz arxivava l’obra fotogràfica de Marcel Giró amb l’ajuda del seu nebot, Toni Ricart Giró, es van trobar una cosa estranya i és que moltes de les fotografies estaven firmades amb el nom de Palmira Puig-Giró al revers. Després d’una llarga investigació, es van adonar que la que fins aleshores tenien com a companya sentimental i musa del fotògraf badaloní era molt més que això. El seu afany de coneixement va portar Santa Cruz fins al Brasil, on va descobrir que Palmira va ser un membre més del reconegut col·lectiu Foto Cine Clube Bandeirante de Sao Paulo als anys cinquanta i que allà gaudia de gran reconeixement.

Palmira Puig-Giró (1912 -1978) va nàixer a Tàrrega al si d’una família republicana. El seu pare, militant d’ERC, mantenia una estreta relació amb la família badalonina Giró, i va ser així com Palmira i Marcel, el seu futur marit, es van conèixer. Tanmateix, quan va esclatar la Guerra Civil, Giró es va allistar al bàndol republicà i al cap de poc temps va haver de partir cap a l’exili amb destinació final al Brasil. Palmira, dona moderna i avançada al seu temps, es va casar amb ell per poders el 1942 i se’n va anar cap a Sao Paulo per reunir-se amb el seu cònjuge. Va ser llavors quan va començar la seua carrera com a fotògrafa.

Instal·lada a Sao Paulo, va crear amb el seu marit l’estudi fotogràfic Giró el 1953 i els dos van acabar sent membres destacats del Foto Cine Clube Bandeirante, un moviment fotogràfic modernista batejat avui com Escola Paulista, que va nàixer per trencar amb l’estil tradicional de l’època. Els seus trets més característics van ser l’afany per la geometria i l’abstracció. I encara que d’estil molt similar, Palmira es diferenciava de la resta per la mirada més humanista i poètica. La seua sensibilitat cap al subjecte capturat va ser molt superior, fins al punt de negar-se a interrompre cap escena; l’espontaneïtat va ser el seu tret més característic.

Amb la fi de la dictadura, Palmira i Marcel van tornar a Catalunya l’any 1977 i es van instal·lar a la capital. Mesos més tard, ella moria de càncer. El seu treball artístic, com el de moltes altres dones de la seua època, va passar desapercebut durant llargs anys.

L’exposició de l’obra triomfa a París i Madrid

Les setanta fotografies que recull l’exposició Palmira Puig-Giró, fotògrafa a la galeria RocíoSantaCruz de Barcelona van tenir “una esplendida acollida” tant a la fira París Photo del novembre passat, com a ARCOMadrid fa tan sols unes setmanes. De fet, “a París hi va haver a més adquisicions importants”, confessa Santa Cruz. La mostra recull un total de setanta captures, entre les quals hi ha unes quaranta-cinc fotografies de la seua autoria, més vint-i-cinc en les quals ella és la protagonista de les imatges. Així mateix, la mostra inclou l’àlbum familiar de Puig-Giró, que conté fotografies de la capital de l’Urgell, abans del seu exili al Brasil. Encara que avui és l’últim dia que es pot visitar la mostra a Barcelona, a l’abril viatjarà a Nova York i al maig a Londres.