Almodóvar estrena el film que més el retrata “íntimament”

Fa uns anys, Pedro Almodóvar va pensar que mai tornaria a rodar una pel·lícula. D’aquella crisi va sorgir una imatge, el seu propi cos ingràvid submergit en una piscina, i d’aquesta l’espurna que va encendre un caòtic però disciplinat procés creatiu. “No és la meua autobiografia però sí que és la pel·lícula que em representa més íntimament”, diu sobre Dolor y Gloria, el seu vint-i-unè llargmetratge, que arriba divendres vinent a les sales de cine. Antonio Banderas ha estat l’elegit com el seu alter ego, un director de cine anomenat Salvador Mallo que vesteix la seua mateixa roba –el vestuari es va replicar a mida de l’armari d’Almodóvar– i viu en una casa com la seua, envoltat dels seus mateixos llibres i obres d’art. Fins i tot l’informe mèdic del protagonista correspon a malalties que ha patit l’autor de Todo sobre mi madre i que el van precipitar en aquesta crisi. “Jo no estic tan malament com el protagonista”, subratlla Almodóvar, reticent a carregar les tintes amb uns dolors que tampoc es dramatitzen excessivament a la pel·lícula. De vegades succeeix, explica el director i guionista, que parts fictícies resulten més autèntiques que la realitat, com passa amb una escena amb la seua mare ja vella (Julieta Serrano), una venjança mare/fill que mai va succeir però amb la qual diu identificar-se plenament.