Ramon Solsona retrata a 'Disset pianos' “els cops que et pot donar la vida”

Tres anys després que se submergís en les històries d’emigració que es van viure al Pallars Sobirà per les obres hidroelèctriques durant la postguerra a Allò que va passar a Cardós, l’escriptor barceloní Ramon Solsona canvia de registre a la seua nova novel·la, Disset pianos (Proa), per abordar “els cops que pot donar-te la vida de forma sobtada, com la mort de la persona que estimes i amb la qual convius des de fa anys”. Solsona parteix d’un cas real: va conèixer una dona que va perdre el marit, restaurador i venedor de pianos. “Ella es va esforçar a complir l’última voluntat del seu estimat: no malvendre els pianos”, explica l’autor sobre una història que a la segona part canvia de decorat: “Porta les cendres del seu company al seu país natal, Romania, on coneix la família i surt a la llum tota una vida que ella no coneixia, la de la dictadura comunista i la revolta que va desembocar en una democràcia imperfecta de governs corruptes.” Solsona reconeix un “paral·lelisme inevitable” amb la situació espanyola i, de fet, el llibre està dedicat als presos polítics i exiliats.