SEGRE

PUBLICACIONS NOVETATS

Un sostre de formigó armat

Antoni Gelonch reivindica ‘100 dones catalanes’ al seu últim llibre || Sis lleidatanes en una selecció que avança del XIX al XXI i que es presenta dimarts a Caselles

Antoni Gelonch, amb el seu primer llibre, ‘100 dones’.

Antoni Gelonch, amb el seu primer llibre, ‘100 dones’.

Creat:

Actualitzat:

Antoni Gelonch (Lleida, 1956) va publicar fa tan sols un any el que seria el seu primer llibre, 100 dones. Inspiracions creatives. I ja va avançar que no seria l’últim. A la tardor va arribar Luter, buscant la veritat, va canviar la història i dimarts presenta a la llibreria Caselles 100 dones catalans, inspiracions creatives. “Es diu que hi ha un sostre de vidre que limita l’ascens laboral de les dones, però m’atreviria a afirmar que és de formigó armat.” Gelonch ha inclòs sis lleidatanes en aquest volum publicat per Viena Edicions: la doctora Martina Castells, l’escriptora Teresa Pàmies, la pedagoga i política Maria Rúbies, les autores Maria Barbal i Maria-Mercè Marçal i la periodista Txell Bonet. Un viatge des del segle XIX fins al XXI a través de reflexions que aquestes dones han deixat escrites i de les seues biografies, “molt diferents però amb una carácterística en comú: són lluitadores”. El pròleg, de Mònica Terribas, reivindica que un llibre com aquest sigui molt aviat “un tresor anacrònic”. Gelonch ho ratifica. Però més enllà de les intencions, queda molt camí per recórrer. “Estic treballant en un nou llibre que es titularà Pioneres en el qual reivindico dones que van ser les primeres en algun camp. I ja avanço que hi haurà sorpreses. La primera santa és del segle IV, però la primera consellera, Maria Eugènia Cuenca, no va ocupar el càrrec fins al 1992”. De les 100 dones catalanes, Gelonch es queda amb les que representen “l’alegria perduda” d’una generació “que resumeix què va passar al nostre país a partir del 1939”. Posa com a exemple Pepa Colomer, la primera aviadora. “Després d’exiliar-se, mai més va voler volar, cosa que em sembla molt trista i significativa.” O Francesca Bonnemaison, creadora de la Biblioteca Popular de la Dona, “que va haver de suportar que aquesta institució acabés sent després de la guerra la seu de la Sección Femenina, una autèntica perversió del seu llegat”, lamenta aquest autor, farmacèutic, advocat i col·leccionista d’art.

tracking