Lily Brik, del carrer a la galeria

Acostumada a pintar murs i façanes d’edificis, l’artista lleidatana d’art urbà Lily Brik es va enfrontar ahir a la distància curta després d’inaugurar una exposició individual a la galeria Espai Cavallers de Lleida. El nombrós públic que es va atansar a l’acte va topar a l’entrada amb prop d’un centenar d’esprais de pintura per terra, posant de manifest el protagonisme d’aquest material a l’obra que des de fa uns quatre anys ha donat a conèixer Mireia Serra amb el seu nom de guerra, Lily Brik. Tanmateix, la mostra que pot visitar-se fins al 5 de maig, no només exhibeix peces de gran format amb esprai sobre base de fusta, sinó que també revela proves i apunts que l’artista ha anat elaborant durant el seu procés creatiu, amb tècniques tan diverses com el dibuix a llapis sobre paper, l’oli o l’acrílic. L’artista es va mostrar emocionada per poder compartir les obres amb el públic i va assegurar que “exposar en una galeria és un somni que no pensava que podria aconseguir algun dia”. El somni artístic de Lily Brik no s’atura a Lleida, sinó que també ha fet el salt internacional. La prova és la seua agenda de treball, atapeïda de dates i de nous reptes. El pròxim, al nord de Suècia, on viatjarà al mes de maig. “És un certamen en el qual deu artistes d’art urbà de la Unió Europea pintaran en deu ciutats sueques”, va explicar. El repte en aquesta ocasió no només serà la gran superfície, una façana de 32 metres d’alçada –la més gran de tot l’esdeveniment–, sinó també la temperatura i meteorologia en una zona propera al Cercle polar àrtic. “Provaré uns esprais de pintura nous preparats per a aquesta temperatura freda”, va comentar sobre un treball en el qual plasmarà la cultura i el paisatge del nord suec. De fet, Lily Brik va revelar que a les seues noves obres murals s’interessa per al·legories històriques, com la de l’agricultura a les Garrigues en el seu recent treball en una gran façana a la Granadella, o la que té previst pintar al mes d’agost a París entorn del concepte del feixisme i la migració. “Necessito créixer, no vull pensar només en mi mateixa, sinó que vull que les meues obres transmetin de forma gràfica històries que han passat o coses que passen avui”, va afegir.