ART EXPOSICIÓ
D'obra 'repudiada' a la Biennal
Catalunya porta a l’exposició de Venècia un monument de Balaguer ‘acusat’ de franquista i que serà restituït pel municipi || Obra de l’escultor Genaro Iglesias, represaliat pel règim
Imatge de l’escultor Genaro Iglesias durant la creació de ‘Monumento a los caídos’ a Balaguer.
L’Institut Ramon Llull portarà aquesta setmana a la 58a edició de la Biennal d’Art de Venècia quatre obres escultòriques catalanes entre les quals destaca el Monumento a los caídos, que va construir fa més de cinquanta anys l’artista Genaro Iglesias a Balaguer per homenatjar les víctimes de la Guerra Civil i que van vetar el 1982 per ser un encàrrec de la dictura franquista. La mostra s’inaugurarà el pròxim 11 de maig. L’obra, actualment al dipòsit municipal de l’ajuntament de Balaguer, la va inaugurar Franco el 1963. La primera versió de l’escultura, una figura masculina nua, no va ser acceptada. L’encàrrec demanava un soldat amb una arma i una bandera però l’escultor, que havia estat represaliat per la seua militància al bàndol republicà, va convertir l’escultura en un camperol de tors nu, una aixada, un casc i una piràmide, que és una representació d’una bandera. L’artista va voler donar un gir a la idea de la dictadura de només homenatjar els soldats del bàndol nacional i va erigir un moment en record a totes les víctimes, en favor de la reconciliació. Tanmateix, al ser un encàrrec de la dictadura, el primer alcalde de la democràcia de Balaguer, Gregori Gallego, va fer retirar l’escultura de la plaça Mercadal sense conèixer el passat de l’artista. En l’actualitat, l’ajuntament vol restituir el monument i una possible ubicació podria ser el cementiri, al costat de la fossa de les víctimes de la Guerra Civil.
L’escultor es va instal·lar a la Noguera després d’un exili forçat Genaro Iglesias va nàixer a Barcelona als anys vint del segle passat i va estudiar art, concretament escultura, al taller d’Enric Monjo i Garriga, on es va relacionar amb altres artistes del moment, sobretot escultors. La seua carrera, però, es va veure truncada per la Guerra Civil, per l’afusellament dels seus pares al Camp de la Bota i per l’exili, amb el seu germà, a Andorra. Als anys 50 va tornar a Catalunya, però va ser represaliat per la seua condició de “no adepte al règim”, ja que va lluitar a l’Exèrcit republicà, i se li va prohibir atansar-se a menys de 150 quilòmetres de Barcelona, de manera que es va instal·lar a Balaguer. A la capital de la Noguera, Iglesias va obrir un taller de fabricació de tocadiscs i el consistori li va encarregar algunes obres, com el bust de l’enginyer en telecomunicacions Manuel Marín. També se li va encarregar el monument als caiguts al Cap de Pont de Balaguer, obra inaugurada per Franco, i que va ser retirada de la plaça Mercadal pel primer alcalde de la democràcia
