'Bany' abans de viatjar a Venècia

El Monument als caiguts que Franco va inaugurar el 1963 a la plaça Mercadal de Balaguer i que des del 1982 dorm al dipòsit municipal viatjarà a Venècia dijous que ve, 18 d’abril. Com ja va publicar SEGRE, l’estàtua creada per l’artista barceloní Genaro Iglesias formarà part de l’exposició de Catalunya a la 58a Biennal d’Art de Venècia, que es desenvoluparà a partir de l’11 de maig fins al 24 de novembre. Això sí, abans del viatge a la ciutat dels canals, l’ajuntament de Balaguer va començar ahir a arreglar l’escultura de bronze, que ha patit les conseqüències del pas del temps i l’oblit en un magatzem municipal des de fa trenta-set anys. El conservador i restaurador lleidatà Ramon Solé va començar ahir la neteja superficial de l’escultura. Ell s’encarregarà del procés de restauració, que es portarà a terme en dos fases. “Durant aquests dies, abans del trasllat a Venècia, només netejarem la brutícia superficial i alguna consolidació de material puntual perquè l’objectiu del comissari de l’exposició és precisament destacar les ferides que pot provocar en una escultura el fet que l’abandonin”, va explicar Solé.

Val a recordar que el comissari de l’exposició catalana a Venècia, Pedro Azara, busca reflexionar sobre la relació de l’ésser humà amb les estàtues, que desperten en el públic reaccions apassionades d’adoració o de destrucció. Solé va afegir que “quan la peça torni a Balaguer, llavors abordarem la definitiva fase de restauració, amb la reparació dels òxids del bronze i amb una neteja a fons perquè recuperi el color fosc original”.

Durant aquests mesos, l’ajuntament també decidirà on resituarà aquest monument en què l’escultor va recrear en realitat un pagès.

L’escultor va ‘canviar’ el soldat amb fusell per un pagès amb aixada El règim franquista va demanar a Genaro Iglesias l’escultura d’un soldat, amb un fusell a la mà i besant una gran bandera, per recordar la victòria nacional. L’artista, que havia militat al bàndol republicà i els pares del qual van ser afusellats durant la Guerra Civil, va decidir pel seu compte i risc plasmar un pagès amb el tors nu i una aixada i va colar un gol al franquisme. Això sí, en la primera versió en guix estava nu, però a la definitiva en bronze va haver de posar-li pantalons.