Ni la campanya electoral ni la pluja poden amb un Sant Jordi atípic

Post festum, pestum. Però ahir es va portar millor que altres vegades el retorn a la rutina després del llarg pont de Setmana Santa. I és que Sant Jordi és el dia feiner més festiu de l’any. Ahir, les parades de llibres i roses van competir a l’espai públic amb els estands de partits polítics, en plena recta final de la campanya electoral, i tota mena d’entitats del tercer sector, independentistes, religioses, animalistes... Sant Jordi no té amo. Fins i tot la Grossa va fer un tomb per la rambla d’Aragó. I s’ha de dir que va estar molt sol·licitada per fer-se el selfie de rigor.

Encara que el gran protagonista va ser el temps. Plàstics a punt pel que pogués passar. Quatre gotes van fer presagiar el pitjor... però un sol tímid es va imposar abans que ningú entonés allò de “quién me ha robado el mes de abril?” de Sabina. Sant Jordi guanyava la partida. Almenys, la batalla matinal. En qüestió de minuts, l’Eix Comercial de Lleida es va omplir més que un dia de rebaixes.

Els escriptors es multiplicaven com els pans i els peixos per intentar complir l’agenda impossible imposada des d’editorials i llibreries. “Malgrat el cansament que acumulem, és un dia meravellós”, aseguraba Marialba Revés, que arribava a la cita amb Elogi del tres tot just sortit del forn.

Teresa Ibars, autora revelació amb Atles de l’oblit, estava en un núvol. “Encara no m’ho crec.” Al matí va visitar la seua Aitona natal. “Van venir escolars amb preguntes molt ben preparades. Però els més petits m’han volgut tocar per assegurar-se que era de veritat, m’ha semblat entranyable.”

El ‘meeting point’

Entre firma i firma, recepció institucional de Sant Jordi de la Diputació en un pati gòtic de l’IEI engalanat per a l’ocasió. I de la plaça de la catedral a rambla d’Aragó, a la parada de la llibreria Punt de Llibre. El Vermut Literari ja és una institució després de trenta anys. El meeting point dels escriptors. Tothom intenta deixar-s’hi veure. En els últims anys, també els polítics. Ahir, malgrat la campanya, es van moderar i va guanyar la literatura.

Però no tots van arribar a temps. “A mi se m’ha passat perquè havia d’escriure sobre altres autors”, explicava el periodista Jordi Sebastià, que publica La ciutat invisible. Tampoc era al seu hàbitat natural Pau Juvillà, regidor de la Crida-CUP a la Paeria, que firma a mitges amb David Marín Primàries de sang, una novel·la negra ambientada a l’ajuntament de Lleida. Va dedicar exemplars a rivals polítics amb bon fair play: Carles Vega i Xavier Eritja, d’Esquerra, i Xavier Quinquillà, de Junts per Catalunya.

El superheroi emmascarat 2.0, Postureig de Lleida, va ser un altre dels més venuts amb Soc més de l’oest. “Estic firmant més que un notari”, ironitzava. Tot i que ell no només firmava, sinó que la seua legió de postufans també li demanava foto. El professor de la UdL Sandro Machetti era un altre dels que s’estrenaven amb Lleida desapareguda, escrit a quatre mans amb Joan Torné. “És una altra perspectiva de la festa”, va assegurar, per la qual valia la pena fins i tot mullar-se. Perquè Sant Jordi va acabar passat per aigua i a l’hora en què no cabia ni una agulla a les parades. L’autor de novel· la negra Rafa Melero va ser un dels que es van veure sorpresos per la pluja. “Estic content, perquè, malgrat que ha començat a ploure de seguida, he arribat a firmar deu llibres.” Una altra de les il·lustres assassines de Ponent, Montse Sanjuan, reconeixia que firmar per Sant Jordi és molt especial, perquè “la relació que estableixes amb els lectors és molt diferent”. En el seu cas, molts li asseguren que com que la segueixen a les xarxes socials senten que la coneixen de tota la vida.

Encara que entre els autors negres, aquest any destacava David Marín, flamant guanyador del Crims de Tinta amb Purgatori, que es va colar a la llista dels llibres de quilòmetre 0 més venuts. Ell es va repartir entre Balaguer i Lleida.

A Barcelona van firmar Rosario Curiel i Maria Barbal. Una marató en tota regla en què malgrat els rànquings no hi ha més guanyador que Sant Jordi, una festa tan singular que pot amb la pluja i fins i tot amb una campanya electoral. 

Entre el roig passió i el groc reivindicatiu

Les roses roges van ser, un any més, les més venudes per Sant Jordi, però les grogues guanyen terreny. L’any passat van estar molt sol·licitades com a reivindicació simbòlica de la llibertat dels independentistes presos. I aquest any han pres bona nota a totes les parades de flors i les grogues van compartir protagonisme amb les roges. Els preus, molt variables. Les més barates les oferien els estudiants a un preu d’entre 3 i 3,5 euros. Per dalt no hi ha límit, ja que depèn dels complements, però les de floristeria, de qualitat, sortien per uns cinc euros de mitjana. A tot Catalunya ahir es van vendre uns set milions de roses, gairebé tantes com habitants hi ha, una xifra lleugerament inferior a l’any passat. Des del gremi de floristes ja van advertir en els dies previs que la proximitat amb la Setmana Santa restaria activitat comercial.