El fòrum de diàleg de Lleida

L’historiador i expresident de l’Ateneu Popular de Ponent Jaume Barrull va protagonitzar ahir a l’Institut d’Estudis Ilerdencs la conferència inaugural de la celebració del 40 aniversari d’aquest fòrum de diàleg ciutadà de Lleida. Un 23 d’abril, diada de Sant Jordi, de l’any 1979, un grup de lleidatans encapçalats per l’historiador Manel Lladonosa van fundar l’Ateneu Popular de Ponent. L’actual president, Miquel-Àngel Soriano-Montagut –que no va poder participar en l’acte a l’IEI per un problema de salut–, va explicar a SEGRE que “volíem iniciar la celebració coincidint amb Sant Jordi, encara que vam veure que era una data plena d’activitats de la diada i per això ho vam retardar fins dissabte”.

L’acte va combinar l’erudició de Barrull, que va repassar el naixement de l’entitat i les quatre dècades d’història al ritme de la mateixa ciutat, amb un colofó musical a càrrec de la Coral Xiroia, dirigida per Blanca Julià. Durant el proper any, almenys una secció de l’Ateneu organitzarà cada mes –tret de l’estiu– una activitat per celebrar aquests quaranta anys. Soriano-Montagut va assenyalar que el nombre de socis, avui entorn del miler, “ha patit un lleuger descens en els últims anys, però seguim amb la mateixa vocació de servei a la ciutat amb què va nàixer l’Ateneu”.

“La fundació de l’Ateneu va ser un acte fruit de l’evolució social i política de molta gent, formada en la lluita per les llibertats contra la dictadura franquista, que en aquell moment s’acabava”, recorda l’actual president de l’entitat, que compta avui amb una desena de seccions, des de música, dansa i arts plàstiques fins a excursionisme, fotografia o educació física.

L’objectiu de l’Ateneu continua sent el mateix que fa quaranrta anys: cultura popular i debat, formació cívica i un fòrum obert amb llibertat d’expressió.

L’origen, la reivindicació del Clot de les Granotes

En plena època de la Transició i alhora que els primers ajuntaments democràtics, a Lleida va nàixer el 1979 l’Ateneu Popular de Ponent. L’entitat va sorgir a través de l’empenta de l’incipient moviment veïnal i, sobretot, arran d’una reivindicació urbanística, la del Clot de les Granotes, un gran espai que es va convertir en una plaça i es va guanyar d’aquesta manera per als veïns del barri.