Joan Margarit, Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana

El poeta Joan Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938) ha obtingut el XXVIII Premio Reina Sofía de Poesia Iberoamericana, segons el fallo del jurat fet públic aquest dimarts al Palau Reial de Madrid, que ha destacat el bilingüisme de la seua obra, que alterna català i castellà.

Un poeta amb una obra "immensa", segons ha assegurat l’exdirector de l’Institut Cervantes i de la RAE, Víctor García de la Concha, que ha expressat l’alegria del jurat pel fet que el guardó hagi reconegut un autor que "utilitza la poesia com a instrument moral, de pensament i vida, d’ètica i de pràctica".

Patrimoni Nacional d’Espanya i la Universitat de Salamanca concedeixen aquest premi, el més important reconeixement de poesia en espanyol i portuguès i dotat amb 42.100 euros.

El guardó té per objectiu reconèixer el conjunt de l’obra d’un autor viu que, pel seu valor literari, constitueix una aportació rellevant al patrimoni cultural comú d’Iberoamèrica i Espanya.

Margarit es va donar a conèixer a Espanya el 1963 amb el llibre "Crònica" i al llarg de la seua carrera ha compaginat la seua tasca de poeta amb la de catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya. El guardonat amb el premi Reina Sofia ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells el Premi Nacional de Poesia el 2008 i el Premi Rosalía de Castro, així com el Jaume Fuster el 2016.

A Xile va obtenir també el Premi Iberoamericà de Poesía Pablo Neruda el 2017, i a Mèxic, el Víctor Sandoval de Poetas del Mundo Latino el 2013, entre d’altres.

García de la Concha ha explicat que Margarit té una trajectòria singular, sense estar adscrit a cap "estètica de grup" ni "encasellat" en alguna generació poètica. La seua poesia aspira "a l’exactitud", no en va és catedràtic de Càlcul, ha dit l’exdirector de la RAE, que ha destacat l’"enorme claredat expressiva" de Margarit.

Poeta català bilingüe, ha recordat García de la Concha, Margarit va començar escrivint en castellà, però a partir de 1981 va començar a publicar només en català. Des de finals dels 90 fins avui simultanieja ambdues llengües, la qual cosa suposa "un contacte entre dos sistemes literaris, el català i l’espanyol".

"No tradueix d’un idioma a l'altre, no es tracta de poemes en català traduïts al castellà, sinó que és un exemple de cultura en contínua traducció", ha assenyalat García de la Concha en la seua presentació del guardonat. I ha recordat com la seua poesia és una manera d’afrontar el "desordre existent al món quotidià" i un " instrument per afrontar la dificultat ètica de viure en conseqüència amb els principis".

El "cant a l’amor i la bellesa de les relacions humanes és un dels aspectes excel·lents" de la seua poesia, ha assenyalat García de la Concha, que ha destacat com la seua obra va ser un àmbit per "calmar" la tragèdia viscuda per la pèrdua d’una filla.

El jurat ha estat format també pel director de la Real Academia Española, Santiago Muñoz Machado; el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero; la directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, Ana Santos, i el president de l’Associació Portuguesa d’Escriptors, José Manuel Mendes. Juntament amb ells, Pilar Martín-Laborda i Bergasa, Anunciada Fernández de Córdova, Noni Benegas, Luis Alberto de Cuencao, Joaquín Pérez de Azaústre, Blanca Berasategui, Berna González Harbour, Jorge Edwards Valdés, Jorge Volpi, Selena Millares, Juan Van-Halen, M. Ángeles Mora, Juan Manuel Bonet, Luis García Jambrina i Manuel Ambrosio Sánchez.

A més de la dotació econòmica, el premi comporta l’edició d’un poemari antològic del guardonat, amb l’estudi i notes a càrrec d’un destacat professor de literatura de la Universitat de Salamanca, a més d’unes jornades acadèmiques sobre el poeta premiat.