El bisbe de Lleida: "Amb el judici civil s'obre una nova via"

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, ha qüestionat aquest dijous, al començament del judici per la propietat dels 111 béns de les parròquies aragoneses que estan al Museu de Lleida, el valor de les resolucions dels tribunals vaticans que ordenaven la seua devolució, i ha explicat que el litigi "ha començat de zero en una via totalment diferent". Amb aquesta afirmació, feta davant del titular del Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre encarregat de dirimir la demanda de propietat interposada contra el consorci del museu i la diòcesi de Lleida, Giménez ha defensat la seua posició de defensa de 83 de les 111 peces reclamades, entre elles les més valuoses de la col·lecció.

En resposta a les preguntes formulades pels representants del bisbat de Barbastre i del Govern aragonès, ha admès que en l’acte de conciliació previ a la celebració del judici va reconèixer la propietat aragonesa de les peces però que la llei civil de patrimoni de Catalunya li impedia de tornar-les. Ha afegit que la seua decisió posterior d’afirmar que 83 de les peces són de la Diòcesi de Lleida es deu a l’aparició de "tota una documentació que es va presentar (en els tribunals vaticans), però que no es va llegir ni es va tenir en compte" i ha descartat un canvi de criteri per la seua part. En aquest sentit, el bisbe de Lleida ha afegit que l’"ofèn" que es tracti de "lladre" al bisbe Messeguer, responsable de portar les obres al museu lleidatà a finals del segle XIX.

Per la seua part, el bisbe de Barbastre, Ángel Pérez, ha agraït al seu homòleg a Lleida l’haver propiciat una reunió amb responsables del museu per negociar la devolució dels béns, trobada de la qual, ha dit, va sortir "decebut" davant de la negativa d’aquests a arribar a un acord. El prelat s’ha referit al bisbe de Lleida com una "bellíssima persona", però ha admès que va sentir "estranyesa" quan va conèixer la seua posició recent en contra de la devolució de 83 de les peces. S’ha referit, a més, a les reunions mantingudes pels seus antecessors amb el nunci del Vaticà a Espanya, en les quals els prelats catalans van firmar documents de reconeixement de la propietat aragonesa dels béns. Al seu judici, tanmateix, l’"entossudiment" a la devolució dels béns "sempre ha estat per part del consorci, no pels meus germans bisbes".

Posteriorment, ha intervingut com a testimoni l’antecessor d’Ángel Pérez al capdavant del Bisbat de Barbastre, Alfonso Millián, qui ha precisat que els bisbes de Lleida anteriors a Giménez -Joan Piris i Xavier Salinas-, havien reconegut davant del Nunci la propietat aragonesa dels béns. Segons ha explicat, al terme d’una de les reunions mantingudes a la Nunciatura, Piris li va manifestar: "si fos per mi, aquesta mateixa tarda et tornaria les peces", i que fins i tot va enviar una carta al consorci amb una petició de devolució que va ser rebutjada. Ha destacat que un dels bisbes de Lleida que més es va oposar a la devolució de les peces, Xavier Ciuraneta, li va manifestar enfadat, en una conversa telefònica després de conèixer la decisió dels tribunals vaticans a favor del retorn a l’Aragó de les peces, que "l’Església no fa justícia".

Un altre testimoni, la conservadora del Museu de Lleida Núria Gilart, ha detallat que es van invertir "molts esforços i mitjans" a les peces ja que, tal com acreditarien fotografies i documents antics, van arribar al museu en males condicions. De les 83 peces que es qüestionen, 31 han estat restaurades, la qual cosa representa un 35%.

Abans de l'aturada del migdia també ha declarat el conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco, qui ha explicat que el bisbe Messeguer va pagar totes les obres a preu de mercat i que comprava peces que aleshores no eren valorades. A més, ha afirmat que el catàleg Pulchra del 1993 que es va utilitzar per reclamar les obres de la Franja "no és fiable", ja que ara es disposa de moltes més dades.

L'advocat del Govern de l'Aragó ha retret al conservador del Museu de Lleida que critiqués la sentència de Sixena. Velasco ha respost que "hi ha llibertat d'expressió" i a més ha assegurat que es tracta d'un cas diferent al del litigi de les 111 obres originàries de la Franja que es jutja ara.

Per la tarda, el perit aragonès Antonio Naval, que és professor d'Història de l'Art, ha desacreditat el treball de la conservadora del Museu de Lleida Carme Berlabé per "imprecisió", tot i que ha reconegut que no ha estudiat directament els documents, sinó a través de Berlabé. Naval ha afegit que si el seu informe no detalla totes les obres és perquè, "amb sinceritat, estic aborrit d'aquest tema".

Un altre perit, el president de la Real Academia de Bellas Artes de San Luis, Domingo Buesa, ha reconegut el treball "magnífic des del punt de vista científic" de Berlabé, però assegura que no veu la prova de la compravenda en l'estudi. En la seua declaració, Buesa ha admès que les obres estan ben conservades a Lleida.