El bisbe Giménez exposa les noves proves a l'inici del judici civil per l'art

Màxima expectació mediàtica al Jutjat número 1 de Barbastre. Gairebé un quart de segle després de la segregació del bisbat de Lleida, el litigi per les 111 obres d’art del Museu de Lleida, originàries de parròquies aragoneses, va arribar davant d’un tribunal civil convertit en causa 42/2018.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, va ser el primer a declarar. Ho va fer dempeus quan passaven pocs minuts de les deu del matí i va assegurar que encara que sempre havia acatat les lleis i acceptat la jerarquia eclesiàstica, “després que Barbastre obrís la via civil entenc que s’obre un nou procés en el qual comencem de zero” i com que “no he rebut cap indicació des del Vaticà en cap sentit, em sento lliure per defensar l’art davant de les noves proves que han aparegut i que abans no s’havien tingut en compte”. Es referia a les investigacions de Carmen Berlabé, autèntica protagonista de la maratoniana sessió judicial que va tenir lloc ahir (vegeu la pàgina 4), que ha documentat la propietat de les obres en litigi. “M’ofèn que es tracti de lladre el bisbe Meseguer”, va afegir aïrat el bisbe de Lleida en defensa de qui va ser el fundador del Museu Diocesà el 1893, la qual cosa va valer una reprimenda del jutge.

Tant la defensa de Barbastre com la de la DGA van insistir en les sentències vaticanes

D’altra banda, el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, va lamentar haver hagut d’arribar a un judici amb un “germà”. “No seríem aquí si hi hagués hagut col·laboració”. Això sí: “la propietat de les obres no és negociable perquè és òbvia” i va criticar “l’entossudiment” del consorci del Museu de Lleida que sempre ha impedit als bisbes “acatar les sentències de Roma malgrat que 111 obres per a Catalunya, que té tant patrimoni, no són res”. En realitat, Lleida qüestiona 83 d’aquestes 111 peces. “M’alegro que hi hagi acord en trenta”, va postil·lar Pérez amb sorna.

Una ‘herència’ de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució El 27 de febrer del 2018 el bisbat de Barbastre-Montsó va presentar la demanda civil contra la diòcesi de Lleida. De facto, el Museu de Lleida estava en la situació d’indefensió que havia propiciat dos mesos abans la sortida de 44 obres d’art originàries de Sixena. El conseller de Cultura és, alhora, president del Consorci del Museu de Lleida i qui pot convocar el plenari. El Museu de Lleida va enviar una carta al ministre Íñigo Méndez de Vigo, que ostentava les funcions de conseller per desencallar la situació, i al no obtenir resposta es va recórrer a aplicar l’article 15.2 dels estatuts, que preveu que una majoria qualificada pot convocar una sessió extraordinària. Així ho van fer Diputació, Paeria, bisbat de Lleida i consell comarcal del Segrià. El ministre no va comparèixer però el Museu de Lleida va poder personar-se en la causa i aportar documentació.