“No hi ha llibertat d'expressió?”

El nom que més es va sentir ahir al jutjat de Barbastre va ser el de Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida. Fa més de 25 anys que investiga les peces objecte de litigi. Per elaborar la seua tesi doctoral, defensada el 2009, es va documentar a l’Arxiu Diocesà de Lleida, l’IEI, el Secret del Vaticà, la Biblioteca Nacional, l’arxiu d’Història Militar, l’Institut Amatller d’Art Hispànic..., la qual cosa li va permetre tenir accés a més de 300 cartes manuscrites que provarien la titularitat de les peces en litigi. També ha documentat peces aragoneses de les quals no es coneixia la localització i que, per tant, es van incorporar a la causa perquè “abans de res sóc objectiva i busco restituir la veritat”. I ho va fer peça a peça. Va aportar dades de les quantitats pagades pel bisbe Josep Meseguer i de les cartes dels rectors que li ofereixen obres en desús. També va explicar errors de transcripció que van convertir el frontal de Montagut en frontal de Montanui, per exemple. Berlabé va deixar clar que el catàleg de l’exposició Pulchra del 1993 en el qual es basa Barbastre per reclamar les obres “és ple d’errors”. El seu interrogatori, l’últim d’ahir, va ser molt tens. Anteriorment, els seus col·legues Antonio Naval i Domingo Buesa havien provat de desacreditar el seu treball. El també conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco va afirmar que Meseguer va pagar les obres “a preu de mercat” i que eren peces “en desús i en mal estat”. El seu testimoni va ser posat en dubte pels advocats aragonesos perquè havia criticat públicament la resolució del cas de Sixena. “És que no hi ha llibertat d’expressió?”, va etzibar després de convertir la seua intervenció en una lliçó magistral d’història.