Un centenari ‘desconegut’

Dimecres vinent, 22 de maig, es compliran cent anys del naixement a Cal Cirera de Castelldans de Miquel Lladó, un escriptor autodidacte, autor de més d’una vintena de llibres en gèneres que van des de la poesia a la novel·la passant per l’article periodístic, el teatre, la prosa filosòfica o el relat curt. Aquest 2019 també es compleixen vint anys de la seua mort a Andorra, on va residir des de la dècada dels seixanta i on va reprendre el seu

ofici

literari que havia arrancat en els primers anys de la postguerra a Lleida però que es va anar diluint en aquella ciutat impregnada de leridanismo.

A Castelldans ja s’ha començat a celebrar el centenari de Miquel Lladó (vegeu el desglossament), encara que una de les cites principals serà l’estrena d’un carrer amb el seu nom, un vial recentment urbanitzat davant la cooperativa de la localitat. Serà una estrena sense acte oficial, al coincidir en plena setmana de campanya electoral. Els actes públics es traslladaran almenys fins als primers dies de setembre, a la festa major de Castelldans, amb la presentació d’una antologia de la seua obra poètica, assagística, narrativa i epistolar, que des de fa uns anys prepara el poeta i filòsof lleidatà Eduard Batlle, veritable impulsor a través de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida del redescobriment d’un autor que compta fins i tot amb nombrosos textos inèdits.

A diferència d’altres autors contemporanis, Lladó amb prou feines va cursar estudis primaris. Amb 12 anys ja ajudava el seu pare en les tasques del camp. Això sí, sota la guia del rector de Castelldans, Lladó va començar a escriure contes i poemes, fins que als 18 la Guerra Civil el va portar fins al front del Segre.

Durant la següent dècada va començar a publicar articles a la premsa de Lleida, entre aquests un reivindicant l’obra de Màrius Torres. Va establir amistat amb Manuel de Pedrolo i amb Guillem Viladot, en una època en què es debatia entre escriure en el castellà oficial o en el català matern.

Les circumstàncies econòmiques el van acabar portant a Andorra, fugint també del ranci leridanismo de l’època. Va ser al Principat on va reprendre amb força la seua vena literària fundant fins i tot una editorial el 1979, amb col·laboradors com Josep Lladonosa, Lluís Maria Xirinacs, Joan Brossa, Albert Manent, Joan Triadú, Francesc Pané o Josep Maria Espinàs. El 1995, quatre anys abans de la seua mort, va guanyar el premi Les Talúries de poesia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La divulgació del seu llegat continua sent una assignatura pendent de la literatura de Ponent.

Miquel Lladó, cent anys desprésDurant aquest 2019 es commemora el centenari del naixement de Miquel Lladó, i també els vint anys de la seua mort. Entre els diferents actes organitzats per recordar i reivindicar l’obra del poeta nascut a Castelldans, un dels protagonistes del ressorgiment cultural durant la primera etapa de la postguerra, s’ha de destacar la lectura de poemes que va portar a terme el grup teatral TOAR a la Biblioteca Pública de Lleida en el marc de la celebració del Dia Mundial de la Poesia. Així mateix, els poemes de Lladó van protagonitzar la revetlla de Sant Jordi que va organitzar la biblioteca municipal de Castelldans. En aquest sentit, l’ajuntament d’aquest municipi de les Garrigues ha urbanitzat un carrer de la localitat, que ha dedicat a l’escriptor. Finalment, a la tardor està prevista la publicació del llibre Del fonoll a la neu. Antologia de textos de Miquel Lladó, a càrrec d’Eduard Batlle, en el marc de la col·lecció Meridians de la Càtedra Màrius Torres, que es presentarà en el context de la jornada monogràfica que la facultat de Lletres de la UdL dedicarà a aquest autor de Ponent el 26 de setembre.