El Vilosell homenatja el qui va ser el 'bibliotecari' de Mauthausen

La biblioteca sala de lectura del Vilosell, estrenada durant la diada de Sant Jordi de l’any passat, serà batejada el proper 16 de juny amb el nom de La Clandestina, en record de la biblioteca que va organitzar en ple camp de concentració nazi de Mauthausen el lleidatà Joan Tarragó, nascut el 1914 en aquesta localitat de les Garrigues. Un documental de TV3, emès el mes de febrer passat, va donar a conèixer la biblioteca clandestina de Mauthausen, un espai amb prop de 200 llibres que els nazis mai van arribar a descobrir. El nom de l’artífex d’aquell miracle, Joan Tarragó, natural del Vilosell, va posar en alerta les dos veïnes de la localitat Cristina Llorens i Marta Guillén, que van impulsar fa poc més d’un any el nou equipament cultural municipal. “L’ajuntament disposava d’un local polivalent i comptàvem amb llibres de les antigues escoles i de donacions de particulars”, va explicar ahir a SEGRE Llorens, que va destacar el suport del consistori a l’hora de posar prestatgeries i mobiliari per a aquest nou oasi cultural en una població que amb prou feines arriba als dos-cents habitants. Un any després, la sala té a disposició dels lectors centenars de volums i obre les tardes dels dimarts, però també a petició del mateix públic.

“Ens faltava el nom i hem trobat un personatge amb una història que emociona”, va assenyalar Llorens. Joan Tarragó va lluitar a la Guerra Civil i es va exiliar a França després de la caiguda de Catalunya. A penes uns mesos després, amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, es va allistar a l’exèrcit francès i va acabar capturat pels nazis, que el van enviar el gener de l’any 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Juntament amb altres presos antifeixistes, va muntar una xarxa de resistència, treballant de forma clandestina a favor dels deportats. A partir de l’any 1943, Tarragó va organitzar una biblioteca clandestina amb els llibres que va poder salvar de la foguera a la qual es tiraven les pertinences que no interessaven dels presos que anaven arribant al camp. En un armari del barracó número 13 va acabar reunint gairebé 200 volums d’autors com Émile Zola, Victor Hugo o Fiódor Dostoievski.

Tarragó va sortir amb vida de Mauthausen el 5 de maig del 1945 amb l’arribada de les tropes nord-americanes. A Andorra es va reunir amb la seua esposa, que continuava vivint a Catalunya, i el 1947 van tenir un fill a França, al qual van posar de nom Llibert.

Precisament, Llibert Tarragó serà el convidat d’honor el 16 de juny en el bateig de la nova biblioteca del Vilosell, una jornada en la qual també es projectarà un documental inèdit de La 2 de TVE sobre la història del seu pare.