Joana Bonet: «El feminisme ha guanyat la batalla de l'opinió pública»

La periodista Joana Bonet (Vinaixa, 1966) acaba de publicar a l’editorial Destino Fabulosas y rebeldes. Cómo me hice mujer, un llibre en el qual se serveix de les seues experiències per fixar el “recorregut vital” que emprenen les dones mentre construeixen la seua realitat femenina. Al llarg de la seua carrera, Bonet ha dirigit i impulsat diverses revistes femenines (Woman, Marie Claire, Icon, Interiores) i l’any 2016 va crear Fashion & Arts Magazine, que actualment dirigeix.

Quin missatge li agradaria transmetre amb el llibre?

La meua intenció és encomanar la vitalitat del que és femení. Estimular les dones perquè cada una d’elles continuï la història amb les seues pròpies vivències.

A l’obra ret homenatge a 40 dones d’èxit com Coco Chanel, Patricia Highsmith o Meryl Streep. Per quin motiu?

Totes van ser i són grans referents per a mi. Dones que van navegar a contracorrent en una època en què encara érem expulsades de l’espai públic.

Algun referent més personal?

La meua mare. Al capítol Una carta a Adolfo Suárez recordo com va escriure una carta al president en persona per evitar que ens desnonessin de la nostra casa a Vinaixa, i de com aquest ens va respondre. Des d’aquell moment es va convertir per a mi en un exemple a seguir.

Al llibre parla sobre els inicis de la seua carrera periodística. Per què va triar aquest camí?

Sempre ha estat la meua vocació. A més, en aquella època em va servir com un salconduit per bolcar les meues inquietuds literàries. Va ser el meu trampolí per accedir al món.

Recorda la seua etapa a Lleida?

Per descomptat. De fet vaig col·laborar amb SEGRE diverses vegades. Vaig romantitzar molt el concepte de la redacció. Per a mi era com una oportunitat per dictar l’evolució de la societat.

Tornant al llibre, alguna experiència que li costés especialment escriure?

Hi ha un capítol en el qual parlo d’un avortament que vaig tenir de jove i que em va marcar molt. Tot i així no volia ometre cap vivència de les que van marcar la meua construcció com a dona. Avui hauríem de poder parlar de tot obertament i deixar de polititzar amb aquest assumpte.

Es considera feminista?

Per descomptat. És una cosa de la qual parlo al llibre. Encara que no va ser fins a complir els 24 anys quan va despertar la meua consciència feminista. Moltes dones portàvem una bena als ulls. Sense anar més lluny, fa 10 anys la paraula continuava sent hostil.

Què és per a vostè el feminisme?

Sens dubte no és odiar els homes com alguns volen creure. Es tracta de modificar un sistema que tradicionalment ha deixat les dones en segon pla i ens ha negat les mateixes oportunitats que a ells. Hi pot haver una cosa més saludable que una societat repartida a quatre mans?

Com veu el moviment en l’actualitat?

Ara com ara, el feminisme ha guanyat la batalla de l’opinió pública. Ha sortit de l’acadèmia per instaurar-se als carrers. És un gran avenç per a nosaltres.

Li preocupa que l’auge de l’extrema dreta freni aquest avenç?

Desafortunadament, existeix un moviment reaccionari masclista dels més rancis i patri, fins i tot entre els més joves. Gran part de la culpa l’atribueixo a Donald Trump per ser l’impulsor d’una onada ultraconservadora i populista. Per contrarestar aquest efecte cal activar urgentment una educació eficaç en igualtat.

Com a directora d’una revista de moda, què els diria a aquells que creuen que l’esmentada indústria perjudica les dones?

Aquest és un assumpte molt polaritzat... Jo sóc de les que creuen que des de la seua aparició, les revistes femenines han informat les dones de coses que no es troben en cap altre lloc. I encara que la indústria de la moda jugui de vegades amb la sexualització de la dona, crec sincerament que ens ha apoderat. Sens dubte, el món de la moda és molt més alliberador que repressor. Una indústria avantguardista que aconsegueix superar tradicions arcaiques molt arrelades en el nostre imaginari.