POLÍTICA CULTURAL LLENGUA
Creix el coneixement del català
El 94,4% de la població l’entén, segons l’última Enquesta d’Usos Lingüístics || A Lleida, l’ús habitual disminueix mentre que augmenten els que parlen tant català com castellà
D’altra banda, la consellera Vilallonga va dir que estan contents amb els resultats de l’enquesta, que cal llegir “en positiu”, recordant que el coneixement del català s’atansa als nivells d’abans de l’onada migratòria del 2003 al 2008.
Va destacar també que l’escola “fa un bon paper i la immersió lingüística funciona”.
Un 76,4% de la població utilitza el català al llarg del dia en diferents graus: de poc a bastant i molt
?
barcelona
Un 94,4% de la població catalana entén el català (una dècima més que el 2013) i un 81,2% assegura que sap parlar-lo (vuit dècimes més). Tanmateix, a la pràctica aquests coneixements majoritaris no es tradueixen en l’ús de l’idioma al carrer o en l’entorn habitual dels ciutadans, ja que el 48,6% dels habitants de Catalunya afirma que el castellà és la seua llengua habitual mentre que el català només ho és per a un 36,1%.
Aquestes són algunes de les dades més significatives que es desprenen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, que el departament de Cultura i l’Idescat realitzen cada cinc anys entre els majors de quinze anys i els resultats de la qual, referits a l’any 2018, va presentar ahir la consellera Mariàngela Vilallonga.
En clau lleidatana, l’enquesta reflecteix que el 57% dels veïns del pla de Ponent utilitza habitualment el català, gairebé un 5% menys que fa sis anys. El descens també es produeix a la zona de l’Alt Pirineu i Aran, amb un 58,8% d’habitants que utilitzen el català, dos punts i mig menys.
Curiosament, els descensos en els dos percentatges es donen també entre els ciutadans que utilitzen habitualment el castellà: al pla s’ha passat del 26,2% al 22,5% actual (gairebé quatre punts menys) i al Pirineu i Aran, del 26,4% al 25,6% (gairebé un punt).
En tots dos casos es constata l’augment de la gent que utilitza habitualment tant una llengua com l’altra: a Ponent representen ja un 7,2% d’habitants (el 2013 era un 4,8%) i al Pirineu i Aran, un 6,4% (només un 2,7% fa sis anys). En les dades referides a tot Catalunya, l’augment més significatiu es troba entre els que saben escriure el català, 400.000 persones més que el 2013 (un 65,3% de la població, gairebé 5 punts més).
Sobre aquest augment, Vilallonga va destacar l’ús de les xarxes socials. L’ús del WhatsApp, per exemple, ha fet “desinhibir” molta gent que abans no escrivia en català per vergonya a les faltes d’ortografia. “Han fet un favor a l’ús del català. En l’àmbit personal es mostra clarament que els missatges de mòbil s’escriuen en català”, va assegurar la consellera.
A la Val d’Aran, un 83,3% dels veïns entén l’aranès
L’enquesta reflecteix millors números pel que fa a l’aranès. Així, el 83,3% de la població de la Val d’Aran entén l’aranès, xifra que suposa gairebé tres punts més que en l’enquesta del 2013 i cinc més que en la del 2008. El 60% dels ciutadans de la Val saben parlar aranès (quatre punts i mig més que fa sis anys) i el 73,5% el saben llegir (gairebé 14 punts més que en l’anterior enquesta). Això sí, només el 19,7% de la població aranesa reconeix que utilitza l’aranès de forma habitual, un percentatge dos punts superior al del 2013.