Tatxo Benet cedeix en dipòsit al Museu de Lleida el retaule gòtic de Sant Bartomeu de l'església de Capella, a la Franja

El Museu de Lleida exposa des d'aquest dimarts el retaule gòtic de Sant Bartomeu de l'església de Capella, a la Franja, una obra propietat de Tatxo Benet, qui l'ha cedit en dipòsit, conscient de la seva transcendència historicoartística i de la importància de l'obra a l'hora de completar el discurs del Museu sobre la història de la Franja.

El retaule s'exhibirà a l'Espai 0 del Museu de Lleida fins a finals de setembre, quan es faran obres al Museu i s'inclourà l'obra en l'exposició permanent. La Generalitat ha inclòs l'obra en el Catàleg del Patrimoni Cultural de Catalunya i l'ha declarada "inexportable". Aquesta és la segona vegada que Tatxo Benet cedeix una obra al Museu de Lleida. La primera va ser 'Presos polítics a l'Espanya contemporània', de Santiago Sierra, que es va exposar el mes de març de 2018, unes setmanes després d'haver-la comprat a Arco, on va ser censurada.

Ha presidit la presentació del retaule el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha tornat al Museu de Lleida després de l'11 de desembre de 2018, quan va assistir al primer aniversari del polèmic trasllat d'obres a Sixena, amb l'entrada al Museu de la Guàrdia Civil. Aquell 11 de desembre de 2017 ha recordat, ell hi era, i aquell dia, ha reconegut, li va deixar una sensació de "desesperança i buidor". Amb la presentació d'aquest retaule, doncs, ha dit Torra, "tanquem un cicle, ens esperancem i recosim".

També han assistit a la inauguració la nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; la presidenta de la Diputació de Lleida, Maria Rosa Perelló, l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i el propietari de l'obra, Tatxo Benet, que ha explicat que després de l'entrada de la Guàrdia Civil al Museu va pensar que "havia d'ajudar amb alguna cosa que fos més permanent". És per això que va consultar a un dels conservadors del Museu de Lleida que li va recomanar adquirir el retaule de Sant Bartomeu. Després d'adquirir-la, ha explicat, van informar tant al govern espanyol com a la Diputació d'Aragó per si volien exercir el seu dret a retracte, però no hi estaven interessats. "És una compra feta expressament perquè vingués al Museu de Lleida", ha confessat.

Tatxo Benet ha afegit que aquesta obra "no la va poder salvar Messeguer i va anar als Estats Units". "M'agrada pensar que un segle després ha fet el mateix camí i per a mi sí que omple un buit", ha reconegut.

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha explicat que quan li demanen a Tatxo Benet que compri aquesta peça és per omplir el buit gòtic per explicar la Franja. "Perquè no renunciarem mai a explicar la Franja. Volem explicar-la des de la prehistòria fins al segle XXI", ha dit.

En el mateix sentit s'ha pronunciat l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que ha dit que el Museu de Lleida "no renunciarà mai a explicar la Franja, perquè tots els museus del món són el fruit de la història".

Característiques del retaule de Sant Bartomeu

El retaule de Sant Bartomeu, obra de Pere Espallargues, es troba en bon estat de conservació i ha pervingut íntegra, la qual cosa la fa "força excepcional", segons han assegurat des del Museu de Lleida.

El director del Museu, Josep Giralt, ha destacat que l'ingrés d'aquesta obra a les col·leccions de l'equipament cultural s'emmarca en els esforços que es fan des de la institució per combinar la política d'adquisicions públiques i el mecenatge privat per incrementar la qualitat del fons actual.

El retaule de Sant Bartomeu està realitzat amb la tècnica de temp sobre fusta i presenta l'estructura típica del moment (finals del segle XV), amb tres carrers, predel·la i guardapols.

El compartiment del carrer central mostra una representació de sant Bartomeu, amb els atributs característics, la bèstia i el coltell. Just a sobre hi ha un calvari. El carrer lateral esquerre mostra una representació de sant Miquel abatent el maligne i al compartiment de remat la flagel·lació de sant Bartomeu. La predel·la mostra cinc compartiments, d'esquerra a dreta: sant Joan Baptista, santa Bàrbara, el Crist dels Solors i sant Cosme i sant Damià.

El guardapols presenta decoració vegetal dins la qual s'han intercalat diversos anagrames de l'IHS.

Orígens del retaule

El retaule va sortir de la parròquia d'origen a principis del segle XX i va anar a parar als Estats Units. El va donar a conèixer el Post el 1947, afirmant que poc abans es trobava en una col·lecció de Nova York (Marie Sterner Gallery). El Post va tenir constància de la seva existència a través d'una fotografia conservada a la Frick Art Reference Library de Nova York.

A la mort de Marie Sterner el 1953 sembla ser que la seva col·lecció es va dispersar. No es coneix quan va tornar el retaule a l'estat espanyol ni tampoc quan va ser adquirit pel propietari que la va dur a subhasta, el 22 de desembre de 2017 a la casa de subhastes online Setdart. La van adquirir uns antiquaris que posteriorment la van vendre a Tatxo Benet.

Poc abans de ser rematada a subhasta, la Generalitat va incoar expedient per incloure l'obra al Catàleg del Patrimoni Cultural i declarar-la inexportable.