Aragó no va comprar el retaule de Capella per falta de diners

El Govern d’Aragó assegura que es va interessar pel retaule gòtic de Capella, que dimarts passat va estrenar el Museu de Lleida, però que va declinar adquirir-lo perquè “no hi havia disponibilitat pressupostària”. Així ho van informar dimecres fonts de la Diputació General d’Aragó, l’endemà que el Museu de Lleida rebés en dipòsit el retaule de Sant Bartomeu de l’església de Capella, a la Ribagorça oscenca, cedit per l’empresari lleidatà Tatxo Benet, que el va comprar fa més d’un any a un antiquari a Barcelona. Aquest va aconseguir l’obra en una subhasta online el 22 de desembre del 2017 i va informar de l’operació tant el ministeri de Cultura com el Govern aragonès, que van declinar exercir el dret de retracte. La peça es va estimar en el moment de la subhasta que tenia una valor entre 200.000 i 250.000 euros. El Govern aragonès es defensa afirmant que “l’obra d’art la va adquirir un particular, no una altra administració” –deixant entreveure que si la Generalitat o el Museu haguessin licitat en la subhasta, llavors potser sí que Aragó hauria exercit el retracte– i, això sí, que demanarà al Museu de Lleida que deixi clara la procedència aragonesa de la peça.

Més visites per veure la nova ‘joia’ de la pinacoteca

Tant dimecres com ahir dijous, el Museu de Lleida va registrar un degoteig de visitants que demanaven contemplar en especial la nova joia artística de la pinacoteca. El retaule de Sant Bartomeu de Capella, de finals del segle XV i obra de Pere Espallargues, un dels artistes més representatius de la pintura gòtica d’aquesta època a la zona de Lleida i la Franja, podrà veure’s fins al setembre o l’octubre al vestíbul principal del Museu, el denominat Espai 0. A partir de llavors, està prevista la remodelació d’una de les zones de l’exposició permanent afectades pel trasllat de les obres de Sixena l’11 de desembre del 2017, on podria ubicar-se aquest retaule de factura i conservació excepcional, cedit en dipòsit per Tatxo Benet. Això sí, al costat del retaule llueix un plafó amb un text i fins i tot un mapa sobre la procedència original aragonesa de l’obra.