La parella

Amb la recent mort d’Analía Gadé (1931) i d’Arturo Fernández (1929), desapareixen els dos principals protagonistes de ‘La fiel infantería’, la pel·lícula més emblemàtica rodada a Lleida, de la qual aquest any es commemora el seixanta aniversari. Del 24 d’agost al 13 de novembre del 1959, la ciutat es va convertir en un gegantí plató de cine.

Del 24 d’agost al 13 de novembre del 1959, Lleida es va convertir en un plató de cine amb el rodatge de la pel·lícula La fiel infantería dirigida per Pedro Lazaga, que adaptava dos novel·les de l’escriptor falangista Rafael García Serrano (La fiel infantería i La paz dura 15 años). Durant prop de tres mesos, la població lleidatana, que llavors vorejava els 60.000 habitants, va conviure amb l’elenc protagonista, entre el qual hi havia el milloret del cine espanyol de l’època, encapçalats per Analía Gadé i Arturo Fernández, dos de les màximes estrelles del moment i morts recentment amb només setmanes de diferència. Al costat d’ells, Ismael Merlo, Laura Valenzuela, Jesús Puente, Toni Leblanc, Paloma Valdés, Maria Mahor, Venancio Muro i Julio Riscal. A més, centenars de lleidatans van participar en la pel·lícula com a secundaris, extres i figurants.

Analía Gadé, que va morir a Madrid el 18 de maig d’aquest any, havia arribat a Espanya el 1956 des de la seua Argentina natal. La seua parella sentimental de llavors, Fernando Fernán Gómez, li va obrir les portes al cine i teatre iniciant una fructífera relació laboral. Quan li van oferir el paper d’Elisa a La fiel infantería, Analía Gadé ja era una artista consagrada. Arturo Fernández, també traspassat aquest mes de juliol, era un galant a l’alça que alternava cine i teatre. Al film de Pedro Lazaga, Gadé encarnava la casta i virginal nòvia primer i esposa després del comandant del Batalló Barleta (Arturo Fernández), amb qui contraurà matrimoni durant un permís a la ciutat d’Atarbe (nom de Lleida a la ficció).

‘La fiel infantería’ va ser el primer llargmetratge que va poder veure’s a Lleida Televisió l’any 2002

La pel·lícula va rebre el reconeixement de Lleida el 1987 i el 1996 amb la presència d’Analía Gadé

El rodatge es va encetar el 24 d’agost i es va prolongar fins al 13 de novembre. I tret d’algunes anades i vingudes a Madrid i a Barcelona, la pràctica totalitat del repartiment i, per descomptat, l’equip tècnic de la pel·lícula es van convertir en uns lleidatans més adaptant-se perfectament als costums d’una ciutat de províncies que acollia, per primera vegada, el rodatge d’una superproducció amb un pressupost de 12 milions de pessetes de les de llavors.

A través d’una secció fixa al diari local La Mañana, que firmava Juan Piñeiro amb fotografies de José Gómez Vidal, els lleidatans van poder seguir la frenètica agenda dels protagonistes durant els seus tres mesos d’estada a Lleida: jornades de pesca al Segre; gales i balls benèfics a La Rosaleda; festa jotera de la Casa d’Aragó; entrega de premis a la Fira de Sant Miquel; visita homenatge a les casernes de Gardeny, seu de la Divisió de Muntanya Urgell número 4 (que va jugar un paper fonamental en les escenes bèl·liques de la pel·lícula), concurs de tir, exhibició de lluita lliure encapçalada per l’actor Venancio Muro i el lluitador local Pepe Peyrón, que va aparèixer com a secundari a la presa del Cerro Quemado, dinar de presentació al restaurant Baviera i multitudinari dinar de comiat per celebrar el final del rodatge. De fet, una fotografia dedicada d’un primer pla de Gadé va presidir durant molts anys l’establiment de Gómez Vidal al carrer Major i del qual l’actriu va demanar una còpia com a record per al seu domicili madrileny. També va ser una fixa, igual que Arturo Fernández, en la seua estada a Lleida de l’hotel Palace (o Palas, com se’l coneixia popularment) i de la Baviera així com del programa Esto es cine que EAJ-42 Ràdio Lleida emetia en directe des dels estudis de l’emissora als baixos de la Diputació Provincial. La pel·lícula es va preestrenar al cine Granados en una sessió de gala el 23 de desembre del 1959 (l’estrena a Madrid no va tenir lloc fins a l’11 de gener del 1960) i va estar prop de tres mesos a la cartellera.

Prova que Lleida mai va oblidar la seua pel·lícula ho demostra l’homenatge que l’IEI li va retre l’abril del 1987 amb una exposició de fotografies del rodatge cedides per Agata Films i amb la presència d’una de les protagonistes, Laura Valenzuela, i del seu marit, productor del film, José Luis Dibildos. El 1996, l’Ateneu Popular de Ponent, en un altre homenatge, va convidar al Teatre Principal Analía Gadé, i Lleida Televisió, el 2002, va emetre el film –de fet va ser el primer llargmetratge de la cadena del Grup SEGRE– amb un programa especial amb entrevistes a Arturo Fernández i Emilio Guitérrez Caba, que va treballar en el muntatge, testimonis de l’època i un debat al plató.