LITERATURA OBITUARIBIBLIOGRAFIA
Adéu al pare de Montalbano
Mor als 93 anys a Roma Andrea Camilleri, el mestre de la novel·la negra més llegit d’Itàlia || Va començar a escriure ja jubilat i va homenatjar Vázquez Montalbán amb el seu personatge més famós
L’escriptor italià Andrea Camilleri, en una imatge captada el 2010 a Roma, Itàlia.
L’escriptor sicilià Andrea Camilleri va morir ahir als 93 anys a l’Hospital Santo Espíritu de Roma, on feia vint-i-cinc dies que estava ingressat per una aturada cardíaca. La família va anunciar que l’últim adéu al mestre tindrà lloc avui al cementiri protestant o acatòlic de Roma, un tranquil jardí als peus de la piràmide Cestia on reposen les restes de poetes i intel·lectuals com Antonio Gramsci. Camilleri va ser una de les figures més prolífiques en l’escena artisticocultural del segle passat, amb diferents formes de narració, i va tenir el mateix èxit durant més de seixanta anys. Després d’una llarga carrera com a director de teatre, televisió i ràdio, el 1978 va debutar en la narrativa infantil. Amb seixanta-vuit anys, l’any 1994, va escriure La forma dell’acqua, que va donar origen a l’exitosa saga del comissari Montalbano, un cap de policia sicilià brusc però de bon cor, amb una reputació d’insubordinació, agudesa mental i gana per la cuina local.
Aquest inspector, en homenatge al seu amic Manuel Vázquez Montalbán i a Carvalho, ha protagonitzat una trentena de novel·les de Camilleri, traduïdes a trenta idiomes, i una sèrie televisiva a la RAI, que va aconseguir milions de seguidors arreu del món i va convertir el seu creador en una celebritat mundial. Als vuitanta anys va escriure l’última entrega d’aquesta saga, Riccardino, que veurà la llum pròximament, ja que la va deixar escrita a condició que es publiqués després de morir.
La seua carrera va començar en el gènere històric. Amb El curs de les coses, escrita el 1968 i publicada deu anys més tard, va inaugurar una sèrie de novel·les històriques situades a Vigàta, una ciutat imaginada per Camilleri. Així mateix, també va indagar a la Itàlia feixista amb títols com La presa de Macallè (2003), Sense títol (2005) i La pensió Eva (2007). Malgrat quedar-se cec en els últims anys, Camilleri va seguir escrivint amb l’ajuda de la seua secretària.
L’any 2013 va publicar Come la penso, una autobiografia basada en records i assajos. L’escriptor, que es declarava comunista, abocava amb freqüència les seues opinions polítiques amb ironia i assegurava que la ceguesa l’havia fet “lliure”. Entre els innombrables guardons que va rebre Camilleri, destaca el premi Campiello 2011 a tota la seua carrera.
