La Seu reobre el claustre de Racionero, tancat durant 3 anys

L’ajuntament de la Seu d’Urgell reobrirà avui al públic després de tres anys tancat el claustre modern ubicat al parc del Valira, dissenyat per l’escriptor, economista i urbanista Luis Racionero i inaugurat el 1990. Serà fins a l’11 de setembre, amb un horari diari de 10 del matí a 7 de la tarda. Fa tres anys, el consistori va decidir tancar el claustre per evitar problemes d’incivisme, sobretot pintades i la celebració de festes de botellón. En aquesta prova pilot de poc més de dos mesos, serà la policia municipal de la Seu la que obrirà i tancarà cada dia l’accés a aquest espai del patrimoni arquitectònic de la ciutat. A més, els agents municipals passaran diverses vegades al dia per vigilar aquest recinte urbà d’entrada lliure.

L’objectiu és que aquest element del patrimoni cultural pugui tornar a convertir-se en atractiu turístic de la capital del Alt Urgell. Així, després de la temporada d’estiu, l’ajuntament valorarà l’ús que s’ha fet del claustre per part de veïns i visitants per decidir si continua mantenint-lo obert al públic. Aquest claustre modern és un dels elements més destacats del parc fluvial del riu Valira. Dissenyat com una rèplica del de la catedral de Santa Maria, la seua singularitat és present en una sèrie de capitells en què Racionero va recrear figures de personatges famosos del segle XX, des d’actors fins a científics, religiosos i futbolistes, així com polítics i dictadors (Franco, Mussolini, Hitler i Stalin), que en el seu dia van provocar agres intercanvis de declaracions entre els partits a l’ajuntament i debats entre els ciutadans.

Un economista de passió literària

Economista (Universitat de Barcelona) i urbanista (Universitat de Berkeley), Luis Racionero és més conegut per la seua carrera literària. Nascut a la Seu el 1940, va debutar amb una novel·la històrica ambientada al seu Pirineu natal, Cercamón (premi Prudenci Bertrana 1981). També ha guanyat entre d’altres l’Anagrama d’assaig (Del paro al ocio, 1983), l’Azorín (La cárcel del amor, 1996), el Fernando Lara (La sonrisa de la Gioconda, 1999) i el Carlemany (L’últim càtar, 2000). El 2017 va lamentar en una entrevista a SEGRE el tancament del claustre.