«Crec que vaig aprendre la paraula ‘teatre’ lligada a FiraTàrrega»

Vostè és de Guissona. L’ha influït en el procés de creació de l’espectacle?

En un procés de creació tot influeix. Des de l’espai on creem fins on ens aixequem al matí, passant per l’alimentació. Sóc de Guissona, encara que fa 9 anys que no hi visc. Abans de Barcelona, vaig viure i vaig estudiar dos anys a Tàrrega. Però és evident que les arrels són les arrels, i no només m’ha influït ser de Guissona, sinó que el meu poble és un punt clau en l’espectacle.

Què pretén explicar amb aquesta proposta?

M’adreço a tots els públics que no es qüestionen els ingredients que ingereixen, i a qui se’ls qüestionen també... A l’obra expliquem la barbàrie dels excedents alimentaris i humanitaris des del nostre territori a partir de cuplets, fandanguillos i pasdobles. Qüestionem els sistemes que ens predeterminen els comportaments des de la infantesa donant per fet que sortir de la norma és erroni, perjudicial o car. El xou també és una autocrítica, faltaria més! No alliçonem ningú perquè tots tenim defectes i som dèbils a les temptacions...

Té formació clàssica. Com arriba al cuplet, un gènere popular?

Em vaig passar l’adolescència al Conservatori i, esclar, davant de certes àries que em feien cantar, a mi el que em donava vida eren les operetes i sarsueles! Després vaig conèixer el teatre musical i ja ho tindríem tot. Diguem que idealitzava l’avinguda del Paral·lel de Barcelona i la bohèmia, i sempre feia broma dient que havia nascut tard perquè el que volia era ser una estrella antiga. Fa quatre anys a les alumnes de l’Institut del Teatre ens van oferir la possibilitat de crear l’espectacle inaugural de l’exposició Actrius catalanes del segle XX del Palau Robert. Les directores ens van proposar escollir un monòleg o cançó que ens identifiqués i la gent proposava clàssics com Fedra, Julieta... jo, d’altra banda, vaig presentar Jo vull ser Miss de Guillermina Motta. Primer es van quedar de pedra, després vam arribar a posar fins i tot plomes! Més tard el vam presentar en una gala reivindicativa i a poc a poc ha anat creixent.

Quins són els seus referents en el gènere?

Guillermina i la Feliu, són autèntic patrimoni. Però també m’interessen Conchita Piquer, Lina Morgan o Marujita Díaz. No només tinc referències antigues, per descomptat. Madonna o Rosalía podrien ser cupletistes avui, fins i tot Marta

Sánchez

seria una actriu còmica, o Malú, si encara és nòvia del Rivera. Quant a creadors escènics m’agrada copiar del Conde de Torrefiel, de Cris Blanco i de Vértebro.

Treballa amb Amalia Calderón, de Tàrrega, per a la recuperació del cuplet. Com explicaria què és als qui no el coneguin?

Hem fet cuplets en llocs tan diversos com una plaça o un museu. Des de la paella popular fins al còctel de la terrassa del Liceu. És brutal! Tothom t’agraeix i et canta. Els cuplets no tenen classe social, són camaleònics. Una mica com la gent de perifèria. Jo diria que els cuplets van predir la nostra era. L’era de les imatges, els likes i les melodies enganxoses. Diuen que rebem més de mil impactes publicitaris diaris. El cuplet patrocina la televisió d’última generació o critica la veïna de dalt sense necessitat que aquesta s’adoni que li has mirat els stories d’Instagram. Els cuplets diuen la veritat i ensenyen les vergonyes. A més, els temps daurats dels cuplets eren també temps de repressió, de censura, de República-sí i República-no. Els anys no passen!

Quin va ser el seu primer contacte amb FiraTàrrega?

Vaig aprendre la paraula teatre lligada a FiraTàrrega. A casa no hi havia especial afició pel teatre però sí per la cultura, i la Fira sempre coincidia amb la festa major de Guissona. Encara que tenia els dies ocupats en concerts o castells, sempre hi havia un moment que ens escapàvem a FiraTàrrega. M’agradava tant aquell ambient de multitud expectant...! Fa molt vaig fer un curs de teatre a Guissona amb Jordi Duran, l’exdirector de FiraTàrrega. Al cap d’uns anys va ser molt emocionant retrobar-lo en el certamen, quan jo estudiava Batxillerat d’Arts Escèniques a l’Escola Ondara. Recordo aquells dos anys com a molt intensos i enriquidors.

Un consell a qui vulgui presentar una peça a FiraTàrrega.

Que ho faci convençuda i tingui clar per què ha de ser FiraTàrrega el seu escenari. Que sàpiga que hi ha diverses maneres de fer-ho, com el Programa de Suport a la Creació. Que porti mànager si hi vol anar relaxat i sobretot, si no hi ha estat mai, primer cal assistir-hi com a públic.