Recuperen un folklorista del Pallars a través d’un manuscrit

Enric Vigo (Saverneda, 1865 – Senterada, 1925) va ser un folklorista del Pallars Sobirà que de jove va formar part d’importants orquestres de ball de l’època. Temps després va emigrar a Barcelona per treballar de fuster i va introduir allà tot el seu coneixement als esbarts dansaires que començaven a formar-se als inicis del segle XX. Juntament amb el sacerdot Vicenç Bosch, d’Esterri d’Àneu, van ensenyar tot el repertori que havien après al Pallars al primer grup que es va crear a la capital catalana.

Ara, uns 100 anys després de la mort del pedagog lleidatà, l’historiador d’Esterri d’Àneu Ignasi Ros ha transcrit per primera vegada Records de les danses antigues de la meva terra, un manuscrit que va escriure Vigo entre 1912 i 1914 per deixar constància de totes les danses i balls cantats dels pobles del Pallars i que conté, a més, diversos esquemes sobre com s’han de seguir els passos. La transcripció sortirà a la llum a la tardor i s’ha fet a partir del text original, conservat a l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de l’abadia de Montserrat. Així mateix, durant l’adaptació del manuscrit, Ros ha descobert que algunes de les danses que apareixen descrites en altres llibres posteriors són exactament les mateixes a les quals fa referència el folklorista pallarès al seu manuscrit sense reflectir-ne l’autoria.

Val a destacar que a Records de les danses antigues de la meva terra, el lleidatà cita unes 140 danses, de les quals 30 formaven part dels repertoris dels esbarts dansaires a començaments del segle XX. Algunes d’aquestes encara avui es continuen ballant. Per tot plegat, a començaments del segle passat la figura d’Enric Vigo es va convertir en popular i els diaris feien seguiment de les seues conferències i classes a la capital catalana. De fet, va arribar a guanyar un premi al Palau de la Música per la seua recopilació de danses originàries del Pallars.