Una festa ascendida a tradició

La mitjana d’edat dels participants en l’Aquelarre és de 38 anys. La celebració, que ja suma quaranta-dos edicions, existeix des d’abans que naixessin molts dels que avui hi assisteixen. “Ha passat de ser una festa popular a una tradició”, explica Salvador Puig, un dels fundadors de la celebració. Puig ha estat testimoni de l’evolució, fruit d’un constant redisseny basat a “sumar el que funcionava i descartar el que no agradava”, recorda. Concebuda en els inicis com una cercavila infantil, incloïa espectacles de titelles que representaven sàtires basades en l’actualitat local; així com el

tir al conseller, dedicat a llançar pilotes a fotografies d’edils de la Paeria.

Al cap de cinc anys, la gran participació va fer que el Carreró de les Bruixes es quedés petit per acollir la celebració. Es va estendre a la plaça Major i poc després va arribar el primer relleu a l’organització: l’Assemblea de Joves va donar pas a la Companyia d’Animació La Matraca. Aquests van incorporar el foc a la festa i van ampliar el bestiari. Quim Granell va compondre la música del bestiari, i el protocol dels balls va arribar a la dècada dels anys noranta amb els Diables Carranquers.

Un altre canvi notable va arribar en el marc del vintè aniversari de la mà de Pep Oriol, que va establir l’espectacle actual del Mascle Cabró, una figura a la qual poc abans havia posat cara Alba Cuñé. Oriol, per la seua part, va posar una trama a la Invocació, l’Aparició i l’Escorreguda, i per la seua banda els Diables Carranquers van donar forma al Foqueral. En tan sols una ocasió l’espectacle es va deixar en mans d’un grup forà, Artristas.

El pes de la celebració sempre ha recaigut sobre mitja dotzena d’entitats que s’uneixen per a aquest projecte conjunt. Segons va assenyalar el director artístic, Albert Parra, sumen uns quatre-cents participants en el muntatge, entre músics, actors i diables. Tots els grups que participen en la celebració tenen la seua pròpia colla jove, que garanteix la seua continuïtat en el futur. Per als més joves, els que han nascut amb l’Aquelarre en marxa, explica Puig, ja no és una festa sinó una tradició local fortament arrelada.

Des de quan participa en l’Aquelarre?

Des del primer any, preparant gelats per als nens.

Quanta gent participava en l’organització llavors?

Una vintena. Inicialment era per a públic infantil. Poc té a veure amb l’Aquelarre d’avui, més creatiu i elaborat.

Com valora l’evolució d’aquesta festa?

No podria ni imaginar fins on hem arribat. Ho dic amb orgull perquè ho sento com una cosa molt pròpia.

Veu el futur assegurat?

Sí. Els grups infantils van al màxim. Queden sorpresos al veure les imatges dels primers anys. Per als més joves és una cosa que han vist sempre.

Si l’Aquelarre continua creixent, haurà de canviar el seu emplaçament?

Penso que no hauria de créixer més. Fa una dècada es va plantejar traslladar-lo, però jo penso que seria un error perquè l’Aquelarre està molt lligat al centre històric.