VÍDEOS. Rosalía: viatge als orígens d'una artista total

Rosalía, Rosalía, Rosalía... El nom de la cantant catalana ressona arreu, però no és una casualitat. L’èxit d’aquesta jove artista, que guanya Grammys i MTV Awards a parells, era predictible, gairebé "inevitable" si es pregunta als qui la van ajudar a recórrer el camí cap a l’altar d’"artista total". Quan encara no fa ni un any de l’aparició de "El mal querer" (Sony Music) -disc que li va posar a l’atles mundial amb el seu híbrid de trap, reggaeton, sons flamencs i pop-, el fenomen Rosalía resulta tan ubic que són molts els que es pregunten el perquè d’aquest triomf, sobtat potser, però ni casual ni inesperat per als professors que es van creuar amb ella i que coincideixen en descriure-la: talent, tenacitat, esforç i, sobretot, esperit curiós.

A punt ara de complir els 26, Rosalía desbordava maneres des de petita, una primera vocació espontània per a una jove nascuda en un entorn allunyat del flamenc, però que va deixar clar, quan va tenir ja prou coneixement, quines eren les seues volences.

ELS ANYS DE SANT ESTEVE SESROVIRES

Per entendre-ho bé s’ha de buscar al mapa, acudir als veïns del seu Sant Esteve Sesrovires natal, que la van veure ballar i cantar i desenvolupar-se sobre l’escenari d’El Casino quan només aixecava uns pams del terra, primers "testimonis" en adonar-se que allò "no era normal".

Manoli Rodríguez, professora seua des dels cinc anys fins l’adolescència en una petita acadèmia de dansa d’aquesta localitat barcelonina, recorda que quan pujava a l’escenari s’encoratjava, "sempre amb un gran somriure". "El flamenc no estava en la seua vida ni en el seu entorn. A través d’amics va anar escoltant flamenc, a Camarón... això la va fer obrir-se a aquest món. Quan ho va descobrir va tenir clar el seu objectiu", afegeix."Està treballant molt dur i aconseguint el seu somni. Ha sabut fusionar tots els estils que ha après: jazz, flamenc, danses urbanes, hip-hop...", resumeix Manoli, "superorgullosa" de l’èxit de la cantant de "Malamente".

"Un dia estava cantant amb les seues amigues a la rebotiga, i em vaig preguntar qui seria, quan vaig veure que era ella em vaig quedar embadalida sentint-la, tenia una veu preciosa", rememora per la seua part la granadina Antonia Cañadas, presidenta de la Entidad Cultural Flamenca de Sant Esteve, on amb tretze anys Rosalía va formar "Triana", un grup de ball amb unes amigues. "Li vaig preguntar que si al festival d’estiu a més de ballar volia cantar. Em va contestar que sí", explica Canals des del pati de la seua casa a Sant Esteve, envoltada de geranis i radiant davant de la trajectòria desprejuiciada que ha pres la carrera de Rosalía. "Era un encant, tot alegria, responsable. No es pot dir res de dolent, només coses positives. M’agrada tot el que fa, quan canta flamenc i ara, que fa altres coses, també m’agrada. M’alegro del seu èxit, s’ho ha treballat tot, ningú no li ha regalat res", afirma. Rosalía va saber llavors que si volia continuar descobrint "pals" havia de continuar la seua formació a la gran ciutat on l’esperaven nous mestres, disposats a deixar-se sorprendre.

BARCELONA, NOUS PALS

Als 16, es matricula al Taller de Músics de Barcelona, on va cursar quatre anys, i on "conscient o inconscientment l’equip de professors li va fer un vestit a mida", explica a EFE Lluís Cabrera, un dels creadors d’aquest centre. Allà, va estudiar tècnica vocal, guitarra elèctrica, piano i després totes les teòriques, llenguatge musical, educació de l’oïda, harmonia...

"Destacava molt. A més de les classes, acudia a seminaris i cursos", recorda Cabrera, "alertat" del talent d’aquella noia per José Miguel Vizcaya, "Chiqui de la Línea", cantaor i professor de flamenc del centre, i més tard a la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). "Era una noia amb inquietuds no només en el cant, sinó en les coreografies, en els vídeos, un espectacle global (...). Tenia més clar el que no volia fer que el que volia fer; això sí, volia arribar a molt públic", rememora Cabrera. I adverteix aquells que la consideren una simple operació de màrqueting: "Ella no serà manipulada, no podran manipular-la, ella ha creat el seu producte, entre cometes, no és un producte d’una multinacional".

Al Taller de Músics, on va coincidir com a companys amb el portuguès Salvador Sobral (guanyador de l’edició més atípica d’Eurovisió) o el "triunfito" Alfred García, Rosalía va tenir de professor de Llenguatge Musical a Jordi Riera, que defineix aquesta avantatjada alumna com "una mixtura", combinació de talent i treball. "Darrere de cada un dels seus gestos hi ha molt treball i molta dedicació. És una persona amb llenguatge propi, més que ambiciosa té aquest projecte propi", defensa Riera. "L’havia vist en un programa de televisió de talents. Va cantar blues. Em va agradar molt, era molt joveneta, amb la seua guitarra, el seu pèl molt llarg, molt maca.

Quan la vaig veure aquí, vaig esperar que acabés la classe i li vaig preguntar si era la nena que havia vist a la tele i ella es va alegrar molt que l’hagués reconegut", situa Yolanda Cortés, professora de ball flamenc a l'Escuela La Tani, la seua primera trobada amb l’artista.

"Venia amb la seua bici plegable, que deixava al passadís. Era una nena atenta, treballadora, afectuosa... Molt bona companya i agraïda cap als seus professors", la defineix Yolanda. I és que Rosalía, com apunta la bailaora, no té problemes en reconèixer als seus "mestres", i un d’ells -així el recull en els agraïments de "El mal querer" - és José Miguel Vizcaya.

"És una persona amb facilitat especial per obrir-se a nous coneixements, sap 'resetear' i partir de zero. Absorbeix molt ràpid, té una percepció auditiva molt sensible i detallista, és una persona amb una gran intel·ligència emocional", detalla "el Chiqui" sobre les qualitats d’aquella alumna que aprenia en una setmana el que a d’altres els costava tres. Orgullós que li digui mestre -"satisfacció que toca l’ego" - Biscaia manté el contacte amb l’artista, que de tant en tant li consulta aspectes professionals, i renega dels que parlen d’apropiació cultural, o de falta d’ortodòxia, en la música i els espectacles de Rosalía. "Costa admetre el nou, una cosa que en el cas de Rosalía s’augmenta perquè barreja músiques gairebé antagòniques com el flamenc, la música urbana i l’electrònica," explica el cantaor.

Biscaia reconeix que encara que a Rosalía li falta encara recorregut per poder comparar-la als "grans", s’entreveu una llarga trajectòria: "De moment ha donat un pinzellada del que pot fer, però té molt a dir".

DEL FLAMENC DE "LOS ANGELES" A "EL MAL querer"

Del seu pas per l’ESMUC va sorgir el germen de "Los ángeles", primer disc de Rosalía, situat als racons més flamencs del seu cervell i que va ser rebut amb sorpresa per la crítica i per la gerent del veterà Tablao de Carmen, Mimo Agüero, que la va escoltar en un atapeïdíssim Paranimf de la Universitat i que va saber que havia de cantar al seu local. "La idea és que fes 20 minuts i se’n va pegar 45. No se sentia una mosca. Es va portar al seu guitarrista, David Lagos de Jerez. Va ser màgic i el públic, estranger, al·lucinava. Es deien: Però què és això? Va ser molt bonic...", recorda.

Aquella nit, va cantar asseguda, vestida "molt conservadora", per al que avui entendríem com a estil Rosalía, amb "una camisa blanca i una faldilla llarga negra en la qual no se li veia ni el turmell", detalla Mimo, filla del guitarrista Juan Antonio Agüero, primer marit de Carmen Amaya. "Va ser tot molt fresc, però alhora solemne, perquè quan ella canta no hi ha res, absolutament res més. Això ho vaig veure des del primer minut, i aquí va passar això", relata asseguda al pati de butaques del tablao, al qual Rosalía va portar C. Tangana quan eren parella "perquè li volia ensenyar el lloc".

Precisament, va ser de la mà de C. Tangana com Rosalía va arribar a la productora Canadà per participar en el videoclip que ambdós van realitzar d’"Antes de morirme", dirigit pel col·lectiu Manson. "Quan van venir a rodar, vaig pujar a veure’ls, vaig conèixer Pucho -un altre dels noms de C Tangana- i Rosalía. Em va semblar que era una noia amb una energia meravellosa, tant artísticament com en el personal," rememora Óscar Romagosa, productor executiu del Canadà. Rosalía, que llavors, el 2016, estava molt posada amb el flamenc, va quedar encantada amb el clip i la forma de treballar del Canadà i va pensar en ells per als seus vídeos quan va treure al mercat l’heterodox "El mal querer", en concret per als talls "Malamente" i "Pienso en tu mirá".

"Amb Rosalía el que sempre dic és que és com l’Elvis Presley espanyol, ningú no ha tingut més portades que ella, ha tingut un èxit molt bèstia i merescut", afirma Romagosa, que no dubta a donar-li l’enhorabona pel recent MTV Award que la cantant va guanyar pel clip de "Con altura" (gairebé 819 milions de visualitzacions en youtube), sortit d’una productora aliena.

"Quan ha rodat amb el Canadà resulta una persona fàcil, però és punyetera amb el que li importa, i si veu una cosa que no li convenç t'ho diu clarament (...) Té més coneixement i més talent per fer videoclips que altres artistes, un talent molt clar, i una barreja estranya de coses, una aura i una energia poderoses, una personalitat molt addictiva i totes aquestes coses són les que demostren que és una estrella", conclou Romagosa.