La UdL, referent científic internacional

Els biòlegs Antoni Margalida i Daniel Villalba, tots dos vinculats a la Universitat de Lleida, van ser una peça clau en una investigació científica internacional que acaba de demostrar que els nostres avantpassats neandertals de fa 400.000 anys ja utilitzaven rebostos (vegeu SEGRE de dijous). L’estudi es va centrar a descobrir a què es devia la diferència entre dos tipologies de talls en uns ossos de daina que s’havien trobat en una cova de Qesem (Israel). En aquest punt va ser quan van entrar en l’operació Margalida i Villalba, que arran d’un treball previ sobre els trencalossos, van relacionar les diferències òssies amb els hàbits alimentaris del rapinyaire, que emmagatzema els ossos per consumir-e el moll al cap del temps. A través d’un contacte, els biòlegs van començar a col·laborar amb la investigació, el seu treball fonamental per descobrir que les diferències als talls de la daina es devien al fet que els neandertals podien arribar a consumir el moll dels ossos fins al cap de nou setmanes d’haver caçat l’animal. “Encara que l’inici de la nostra col·laboració va ser una casualitat, podria dir-se que vam ser nosaltres els que vam demostrar que tot es devia a una estratègia dels neandertals per conservar el menjar”, va explicar a SEGRE Margalida, que va afegir que “hem desmuntat la creença que els nostres avantpassats menjaven el que caçaven al moment i que l’endemà al matí començaven de zero”.

La investigació es va publicar dimarts a la revista científica Science Advances, una de les més prestigioses a nivell internacional, i la repercussió de la troballa ha estat tan important que fins i tot el New York Times se n’ha fet eco.

Els dos biòlegs van processar en el seu estudi 79 ossos de cérvols per comparar el resultat amb les més de 80.000 restes òssies trobades a la cova d’Israel. El resultat: el greix medul·lar dels ossos es mantenia intacte fins a les sis setmanes, i era consumible fins a la novena.

Lleida, el ‘laboratori oficial’ per determinar la conservació del moll de l’os

Al llarg dels quatre anys que ha durat l’estudi, en el qual també han participat experts del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CNIEH) del Govern, Lleida ha estat l’escenari de les investigacions més científiques i experimentals, tant de camp, “amb simulacions de conservació amb ossos d’animals, de la mateixa manera que ho feien els neandertals”, com de laboratori, “amb les anàlisis posteriors al laboratori de la Universitat de Lleida”, va explicar Margalida. Tot això, centrat a detallar si era possible conservar el valor nutritiu del moll de l’os i en cas afirmatiu, durant quant temps es podia tenir al rebost.