Joan Margarit: "El català és l'única o una de les poques llengües cultes sense Estat"
"Sóc un poeta català però també castellà, cony," ha dit el lleidatà, que ha dipositat el seu llegat a la Caja de las Letras de l'Instituto Cervantes
El poeta català Joan Margarit, a la seu de l'Institut Cervantes on ha dipositat avui un llegat a la Caja de las Letras dins de l'homenatge que li ha tributat avui aquesta institució.
El poeta Joan Margarit ha assegurat aquest dilluns que el català "és l’única llengua o una de les poques llengües cultes sense Estat" que existeixen. Així ho ha indicat Joan Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938) en dipositar el seu llegat a la Caja de las Letras de l’Institut Cervantes on ha rebut un homenatge aquest poeta i arquitecte, Premio Internacional Reina Sofía de Poesía Iberoamericana 2019.
"Sóc un poeta català però també castellà, cony", ha indicat Margarit, que ha recordat que no ha publicat un sol llibre sense que hagi sortit alhora en ambdues llengües.
El poeta ha explicat que mentre un novel·lista pot escriure en una llengua diferent de la materna, en poesia no es pot fer i ha assenyalat que en el seu cas la dictadura va imposar en castellà "a puntades de peu". Però "el castellà no el penso tornar ara", ha dit el poeta que ha afirmat que ell té "dos llengües, gairebé gairebé igual de manejables".
Els seus primers quatre llibres de poemes van ser en castellà i quan estava a punt de complir els 40 anys va descobrir "el tema de la llengua materna" i es va passar al català "amb excés d’entusiasme". Ara, ha assenyalat, la seua obra completa reuneix 800 poemes en dos volums, un en català i un altre en castellà. "No sóc només un poeta en català", ha insistit Margarit que ha assegurat que els seus llibres es publiquen sempre alhora en català i en castellà.
L’escriptor ha destacat que es pot parlar d’una llengua i d’una cultura amb C majúscula sense Estat en el cas de Catalunya" igual com passa al País Basc, encara que té menys població, o Galícia, amb menys encara. "Una realitat que podrà ser més o menys desagradable en funció de l’educats que siguem", ha dit el poeta, que ha dipositat a la caixa de seguretat 1019 de l’antiga cambra cuirassada del banc que va acollir l’actual seu del Cervantes exemplars dels seus llibres "que no es poden trobar a les llibreries".
El llegat dipositat per Margarit, que s’obrirà l’11 de maig de 2038, quan es compleixin cent anys del seu naixement, romandrà amb pany i clau igual com el de la resta de personalitats que han dipositat els seus objectes personals en alguna de les 1.800 caixes de seguretat ubicades en la coneguda com a Caja de las Letras.
Segons el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, el llegat de Margarit és especialment important per a "els que pensem que les llengües són àmbits de convivència i no de crispació o batalla". García Montero ha recordat que el Cervantes té com a missió defensar les llengües i les cultures "que s’integren a les diferents nacionalitats i regions" d’Espanya, el que considera una tasca prioritària.
