Margarit: “Sóc poeta català, però també castellà, cony!”

L’escriptor lleidatà Joan Margarit (Sanaüja, 1938) va dipositar ahir un llegat a la Caja de las Letras de l’Instituto Cervantes de Madrid durant un acte de reconeixement a la seua trajectòria literària en què va destacar que “el català és una de les poques llengües cultes sense estat”, i es va reivindicar com “un poeta català, però també castellà, cony!”. Margarit va afirmar que va nàixer “enmig d’una guerra civil monstruosa” de la qual no s’han “acabat de pagar les conseqüències”, i en què es va trobar “amb un senyor anomenat Francisco Franco” que el va posar “a puntades” en el castellà. “Aquest castellà no l’hi penso tornar ara”, va afegir. En aquest sentit, va reivindicar el seu doble vessant lingüístic, sobre la qual cosa va matisar que “la llengua materna és una sola” i va desafiar a trobar un cas d’un “gran poeta” amb una “gran poesia” que no estigui en la seua “llengua materna”. “No existeix”, va remarcar. Margarit es va considerar un “cas especial” per haver escrit en castellà dels 18 a gairebé els 40 anys. En aquell període, segons va recordar, sentia una “distància” que “va durar quatre llibres”. Després, al descobrir la dimensió de la “llengua materna”, va començar “un altre equívoc, però més a prop de la veritat” i amb un “defecte”: un “excés d’entusiasme”. “Els meus excessos i defectes sumen 12 llibres”, va concloure. Al seu torn, el director de l’Institut Cervantes, l’escriptor Luis García Montero, va qualificar el llegat de Margarit d’“especialment important per als que pensem que les llengües són àmbits de convivència i no de crispació o batalla”.

Un llegat amb clau per obrir-se en el centenari

Margarit va dipositar a la caixa número 1.019 de la cambra cuirassada de l’Instituto Cervantes dos poemaris que no es troben actualment a les llibreries, un en català i un altre en castellà. El llegat es mantindrà amb pany i clau i no s’obrirà fins a l’11 de maig del 2038, quan es compleixin cent anys del seu naixement. L’homenatge va incloure un recital dels seus poemes a càrrec de l’actriu Ariadna Gil.