Pere Rovira: “Envellir és difícil, però guanyes llibertat”

Després de la bona recepció per part de crítica i públic el 2016 de La finestra de Vermeer, el primer dietari del poeta Pere Rovira, l’escriptor de Vila-seca establert a Ponent va decidir que l’any 2017, el del seu setantè aniversari, “un número simbòlic”, també podria ser una bona excusa per repetir un “exercici gens fàcil, tot un repte: escriure algun text cada dia durant un any, des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, i clar, que cada dia sigui interessant”.

El resultat és el volum Música i pols, un dietari que acaba de publicar Proa, en el qual Rovira ofereix una visió íntima del món, amb reflexions sobre l’amor i les edats de la vida, sobre l’art d’envellir, la solitud i la companyia, sobre el coratge de viure contra la tristesa. “No és fàcil envellir, amb el pas del temps vas perdent coses i éssers estimats, però també guanyes llibertat, ja no tens per què fer coses que no t’agraden”, explica l’autor, que assegura que no enyora la joventut, una època que és “com un xarampió que s’ha de passar”.

En aquest llibre, Rovira es dirigeix novament “als meus lectors més fidels, als quals els agrada la literatura, que també llegeixen poesia, als que els agrada pensar quan llegeixen..., perquè mai he perseguit ser un supervendes”.

En aquesta espècie d’“autobiografia d’un any”, tampoc hi falten les reflexions sobre literatura, música i política. “El llibre repassa el 2017, any de bona collita política, sobretot a partir de l’octubre”, afegeix amb ironia l’escriptor.

“No he defugit ni de bon tros parlar del procés, de fet en aquell moment vaig participar activament en les votacions i manifestacions, però quan escrius tens temps per pensar i reflexionar”, comenta Rovira, que reconeix que no “em faig il·lusions innecessàries” sobre el futur polític de Catalunya, “complicat i difícil”.

Al dietari també revela que està escrivint poesia, “publicaré l’any que ve”, i que no descarta un nou dietari, “potser l’any del setanta-cinquè aniversari”.