ART INVESTIGACIÓ
La Universitat de Lleida atribueix una pintura inèdita a Sorolla
El Centre d’Art d’Època Moderna identifica un oli del 1883 del pintor valencià
El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida ha identificat un Sorolla inèdit, un oli de l’any 1883 de l’època de joventut del pintor valencià, en què va retratar una nena entre la vida i la mort en un llit.
El catedràtic d’Història de l’Art Ximo Company, responsable del CAEM, va manifestar ahir gran satisfacció per la certificació de la pintura, que va arribar a aquest centre de la UdL “fa set o vuit mesos procedent d’una família espanyola col·leccionista d’art”, no només per la rellevància de l’artista sinó perquè es tracta d’“un oli preciós i originalíssim en el qual un jove Sorolla de tan sols vint anys s’enfronta a la difícil representació d’una innocent nena que reposa sobre un esponjós llit i que es debat entre la vida i la mort”. “Aquest és un motiu clau en la història de l’art, que només grans artistes han sabut representar i resoldre d’una forma convincent, veraç, viva i real”, va comentar Company.
Al CAEM han sotmès la pintura a tota mena d’estudis i anàlisis (pigments, rajos X, macrofotografia), que van culminar amb l’aportació de la millor experta del món en pintura de Sorolla, la besnéta del pintor, Blanca Pons-Sorolla, que “no va dubtar a ratificar la nostra atribució”.
La conclusió és que es tracta d’una obra no catalogada de Joaquim Sorolla (València, 1863 - Madrid, 1923), sobretot perquè les pinzellades curtes i planes de l’obra són extremament semblants a de quadres de l’artista com Nena italiana amb flors o Elenita al seu pupitre. En els seus gairebé vint anys d’història, el CAEM ha identificat més de seixanta pintures des del segle XVI fins a l’actualitat, com el primer retrat de Goya a Carles IV, de l’any 1789, o un sant Jeroni de Ribera (1616-1620).
El tercer autèntic després de dotze d’examinats Ximo Company va recordar que “al CAEM hem examinat durant els últims anys almenys una dotzena de teles presumptament de Joaquim Sorolla, però aquest és el tercer que identifiquem com a autèntic”. Els altres dos van ser un oli sobre taula d’un paisatge fluvial o lacustre valencià, del 1881, i un oli sobre tela d’un Crist també d’un Sorolla jove, del 1883.