'Zasca' i 'casteller', entre les noves paraules de la RAE

Paraules com zasca, antitaurino o casoplón són algunes de les novetats de la 23a edició del Diccionario de la lengua española (DLE), presentades ahir a Sevilla pel director de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), Santiago Muñoz Machado. En total, el nou diccionari inclou 1.100 modificacions respecte a la versió anterior i l’addició de 229 articles, la qual cosa ha implicat l’entrada de vocables com arboricidio, beatlemanía, brunch, cumplemés, identitario, panhispanismo, col·loquialismes com bordería i catalanismes com casteller, l’entrada del qual al diccionari és: “Cadascuna de les persones que formen una torre humana enfilades unes a les espatlles d’altres, seguint una tradició folklòrica de Catalunya.”

Tots aquests canvis es van detallar en el marc del XVI Congrés de l’Associació d’Acadèmies de la Llengua Espanyola a Sevilla. Quant a les addicions d’accepció (88 en total), destaquen la d’aplicar com “presentar una sol·licitud oficial per a alguna cosa”, marcada com a pròpia d’Amèrica, o la de sieso, que, aplicat a les persones, ara es defineix també com a “desagradable, antipàtic, eixut”, amb la marca d’ús a Espanya. A més, entre les 284 esmenes d’accepció que s’han produït, ressalta el canvi en homeopatía, que ha passat de “sistema curatiu” a “pràctica”. Entre les novetats també es troben agendar, aguantadero, amá, amish, amodorrante, annus horribilis, apá, bebop, besapié, brioche, candidatar, capillita, carajal, centrocampismo, enllavar, penthouse, router, rúter, textear i torá. Aquesta ha estat la tercera actualització de la 23 edició del Diccionario de la lengua española mentre es continua treballant en la 24a, de la qual també s’està parlant aquests dies al congrés.

“Cadascuna de les persones que formen una torre humana enfilades unes a les espatlles d’altres”

A l’edició anterior del Diccionari de la RAE, el terme Bíblia era definit en la seua primera accepció com a “llibre sagrat del cristianisme que comprèn l’Antic i el Nou Testament”. En aquesta nova versió, d’altra banda, s’ha modificat per “conjunt d’escriptures sagrades format per l’Antic i el Nou Testament, de les quals l’Antic Testament és comú a jueus i cristians, i el Nou Testament és acceptat només pels cristians”. A més, es manté la segona accepció com: “Obra que reuneix els coneixements o idees relatius a una matèria i que és considerada pels seus seguidors model ideal.”