Premi Cervantes de la Segarra

L’escriptor lleidatà Joan Margarit (Sanaüja, 1938) va ser distingit ahir amb el Premi Cervantes, el guardó de més prestigi de la literatura espanyola, dotat amb 125.000 euros i que rebrà el proper 23 d’abril, Sant Jordi, al tradicional acte a la Universitat d’Alcalá de Henares, presidit pels reis. El poeta va rebre la notícia del premi mentre dinava. “Per casualitat avui estic sol a casa”, va comentar Margarit, que després de la comunicació, segons va dir, va continuar menjant abans que se li refredés el plat.

A la tarda, després d’una roda de premsa a Barcelona, l’autor nascut a la Segarra va reconèixer en una conversa telefònica amb SEGRE que el pròxim Dia del Llibre serà d’aquesta manera “un Sant Jordi difícil de repetir” i va assegurar que rebre el Cervantes representa una doble satisfacció, “pel premi i perquè no és un guardó al qual et presentes, sinó que reconeix una trajectòria”.

“La meua llengua materna és el català, però no tornaré a Franco l’espanyol que em va ficar a puntades de peu”

Això sí, amb una fina ironia va comentar que “diuen que és el premi més important, però a certa edat...”, en al·lusió als seus 81 anys i que “els premis serveixen quan comences perquè et coneguin, però després ja has de deixar-los”.

S’ha de destacar que dimecres vinent té previst recollir el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, amb el qual va ser distingit el maig passat.

El jurat del Cervantes va reconèixer “la profunda transcendència i el lúcid llenguatge sempre innovador” de l’obra poètica de Margarit, que l’escriptor va definir com “una eina, com la música, per al consol en els grans moments de pèrdua i de penes de la vida”. Així, per al poeta, “el lector busca consol en la poesia” i va assenyalar que “crec que aquest guardó permetrà que més gent pugui trobar consol en la meua obra, si finalment hi connecten”.

L’escriptor treballa en un nou llibre, titulat Poètica, una segona part de Per tenir casa cal guanyar la guerra (2018), que podria publicar a finals de l’any que ve.

D’altra banda, Margarit va reconèixer que sempre li pregunten pel català i el castellà i ara per la situació política a Catalunya. “És com si a un cirurgià en plena operació li pregunten què opina del PP o del PSOE, no toca.” De tota manera, mai defuig les respostes: “No tornaré a Franco l’espanyol que em va ficar a puntades de peu, però la meua llengua materna, amb la qual vaig escriure el meu primer poema, és el català”, va afirmar, abans d’advocar per “substituir la repressió per educació” sobre Catalunya.

La guanyadora del 2018 trenca el protocol i diu que va apostar per un altre

La poeta Ida Vitale, Premi Cervantes 2018, volia donar “consol als derrotats” i per això no va dubtar a confessar en públic que ella tenia un altre candidat diferent: Enrique Vila-Matas. I no només ella, que va actuar com a presidenta del jurat, va defensar la candidatura de Vila-Matas per al Cervantes 2019, sinó tres membres més, va explicar sense embuts l’escriptora uruguaiana davant de la mirada de sorpresa del ministre de Cultura en funcions, José Guirao, i el murmuri de rialles dels periodistes presents a la roda de premsa. Una situació que es va prolongar perquè la poeta va continuar amb un discurs que va trencar tot el protocol de l’anual conferència de premsa. “No voto mai per amics i no tinc el gust de conèixer Vila-Matas”, va assegurar, fet que va fer reaccionar amb complicitat Guirao amb un “te’l presentem”. En un intent de frenar la sinceritat de la poeta, el ministre va informar que aquest any hi havia sobre la taula “bastants noms” i que “els jurats són autònoms per establir els criteris i ningú no posa en dubte l’extraordinària qualitat poètica de Margarit”. Finalment, el lleidatà va aconseguir la majoria al jurat i es va convertir en el quart català, el primer en aquesta llengua, que s’emporta el Cervantes després de Juan Marsé (2008), Juan Goytisolo (2014) i Eduardo Mendoza (2016).