Ponent suma aquest any 42 campanyes d'investigació arqueològica, només darrere de Barcelona, amb 48

Les comarques de Lleida han acollit en el que va d’any un total de quaranta-dos campanyes d’investigació arqueològica, només darrere de la província de Barcelona (amb 48) i davant de Tarragona (39) i de Girona (28).

Entre les intervencions amb resultats més destacats, val a esmentar la del jaciment paleontològic de les Gavarres, a Suterranya (Pallars Jussà), on van aparèixer tres espectaculars fòssils pertanyents a un dinosaure sauròpode que havia de mesurar aproximadament vint-i-tres metres de longitud; la del jaciment andalusí del Pla d’Almatà de Balaguer (dels segles VIII-XI), on es va excavar una sala de modelatge d’un taller de terrisseria en la qual es conservava una pedra de molí reaprofitada com a base per al torn; l’excavació de la planta de l’església del convent santjoanista d’Alguaire, el que va ser el principal monestir femení de l’orde de l’Hospital de Catalunya, construït a mitjans del segle XIII; i l’estudi del conjunt de gravats medievals descoberts l’any passat per uns veïns en unes roques a Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà).

La consellera de Cultura, Maiàngela Vilallonga, va presentar ahir al Palau Marc de Barcelona el balanç de les campanyes arqueològiques i paleontològiques d’aquest 2019 a Catalunya promogudes des del departament, amb una inversió directa de 2,2 milions d’euros.

A més de les 157 intervencions d’investigació científica, s’han desenvolupat 861 excavacions preventives (aquelles obligatòries en projectes d’obres o en actuacions que podrien afectar restes arqueològiques o paleontològiques) i set d’urgència (aquelles en llocs en els quals no es coneixia l’existència de jaciment).

En el cas de les excavacions de caràcter preventiu, Ponent se situa a la cua a Catalunya amb una seixantena d’intervencions, molt lluny de les més de tres-centes a Barcelona (a causa que és la zona més urbanitzada, sobretot en àrees de les ciutats de Barcelona, Sabadell i Granollers) o les més de dos-centes a Tarragona, on destaca l’antiga ciutat romana de Tarraco. A Lleida, en canvi, aquest tipus d’actuacions preventives deriven bàsicament de tasques agrícoles i de planejament urbanístic.

D’altra banda, es va anunciar una nova campanya d’excavacions abans d’acabar l’any al jaciment ibèric del Molí de l’Espígol de Tornabous (Urgell).

Sis nous espais protegits a l’Urgell, Solsonès i Segrià

Fins a finals de setembre, el departament de Cultura havia declarat aquest any a Lleida sis nous espais de protecció arqueològica, llocs que no compten amb el segell d’interès nacional però en què, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques. Es tracta del tossal de Solibernat, a Torres de Segre (Segrià); el conjunt de Castellvell, a Olius, i el Collet de Su i la Pera, a Pinós (Solsonès); i les viles romanes del Reguer, a Puigverd d’Agramunt, i del Vilet, a Sant Martí de Riucorb (Urgell). Des d’anys anteriors, també compten amb aquesta figura de protecció enclavaments com la Cova Gran de les Avellanes i Santa Linya (Noguera); la vila romana de Llorís, a Isona (Pallars Jussà) o el jaciment dels Estinclells de Verdú (Urgell).