Museu Morera, amb interrogants

Decepció, inacceptable, injustificable, vergonyós. Són alguns dels epítets que se senten en boca de responsables d’entitats i equipaments culturals i d’artistes de Lleida per qualificar l’actual situació de paràlisi de les obres per al futur edifici del Museu d’Art Jaume Morera. Com va revelar SEGRE el 7 de novembre, les empreses adjudicatàries de la reforma de l’antiga Audiència, a la rambla Ferran, han notificat a la Paeria que no poden complir el projecte i el cost pressupostat inicialment. I el que encara és més greu: l’aturada de les obres posa en risc els dos milions d’euros dels fons Feder de la UE aprovats.

Dimecres passat, els treballadors del Museu de Lleida, amb el director al capdavant, van publicar un comunicat crític amb la demora de la construcció en el qual lamentaven també la repercussió en la imatge pública de la ciutat i reclamaven “el dret dels ciutadans a gaudir del patrimoni en un edifici digne”. La directora del Centre d’Art la Panera, Cèlia del Diego, va recordar ahir que “comptar amb les subvencions públiques per a la seu definitiva del Morera després de més de cent anys de provisionalitat és una oportunitat única que no es pot deixar escapar”.

El regidor de Cultura afirma que ben aviat tindran a punt els estudis i prendran una decisió

El director de l’Ecomuseu d’Àneu i portaveu de la Xarxa de Museus de Lleida i Aran, Jordi Abella, va anar més lluny a l’assegurar que es tracta d’“un projecte estratègic per a la ciutat, el territori i el país”. Abella va recordar que “l’obra es va adjudicar després d’un concurs públic amb tots els passos administratius” i va reivindicar “tirar-ho endavant com sigui per consolidar un dels pocs museus centenaris de Catalunya”. Per la seua part, el president de l’Ateneu Popular de Ponent, Miquel Àngel Soriano-Montagut, va destacar les “negligències”, sobretot per la “falta d’un informe previ arqueològic”. “No és acceptable que en una zona en la qual històricament es coneix l’existència de restes arqueològiques es fes un projecte al marge”, va afegir el president de l’entitat i arquitecte. De totes maneres, Soriano-Montagut va afirmar que “Lleida necessita el Morera no només pel mateix museu sinó també per a la revitalització de la zona de la rambla Ferran”, per la qual cosa va afegir que “ara no hi ha una altra solució que augmentar el pressupost per refer el projecte i començar d’una vegada les obres per no perdre les subvencions europees”. Més crítica es va mostrar la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, Maria Jesús Llavero, que va reclamar “pressionar” les administracions públiques perquè les empreses segueixin amb les obres o, si es dóna el cas, reclamar-los indemnitzacions. Llavero va comentar que la paralització de les obres pel pressupost respon a “una dinàmica de les empreses que habitualment treballen amb el sector públic i que han actuat així durant anys; a partir d’ara això ja no els funcionarà malgrat les amenaces”. En aquest sentit, va afegir que “les excuses que han donat són molt peregrines perquè en totes les obres sorgeixen imprevistos i han d’estar previstos”. Llavero va afegir que “algunes d’aquestes empreses es gasten més en fundacions d’art que el que ara reclamen per augmentar el pressupost”.

Des del Cercle de Belles Arts, la presidenta, Divina Drudis, va mostrar la “desil·lusió” per aquesta aturada de les obres i va reclamar que “la solució les han de donar les institucions”. Artistes com Joaquín Ureña, Mercè Humedas o Sònia Alins van expressar la seua “decepció i pena” davant d’aquesta situació i van desitjar que un “projecte de ciutat” com el del nou Museu d’Art pugui seguir endavant, però un altra vegada “sembla que la Cultura sempre va l’última”.

Larrosa va destacar que van aconseguir que totes les administracions hi aportin diners i que l’única decisió acceptable és continuar les obres. Ángeles Ribes (Cs) va dir que, a l’espera de tenir tota la documentació que ha demanat, “el Morera s’ha de fer tant sí com no”. Xavi Palau (PP), va indicar que “s’ha de buscar una solució per no perdre les subvencions”.

Tots els partits aposten per l’actual projecte

Els tres grups del govern de la Paeria afirmen que la voluntat és buscar una sortida perquè el nou Morera sigui una realitat. El tinent d’alcalde responsable de Cultura, Jaume Rutllant (ERC), va reiterar que esperen “estudis interns”. “Quan estiguin a punt decidirem”, va manifestar, i va aventurar que serà en breu, d’aquí a “alguna setmana”. A més, va precisar que a dia d’avui no hi ha cap alternativa que no sigui habilitar el museu a l’antiga Audiència. Portaveus dels seus socis, JxCat i el Comú, van expressar que la intenció és que el projecte pugui tirar endavant i van posar èmfasi en el fet que l’actual situació és una “herència” de l’anterior govern socialista. L’exalcalde i actual cap de l’oposició, Fèlix Larrosa (PSC), va negar implícitament que les obres s’iniciessin amb un retard injustificat, i va afirmar que s’han seguit els terminis fixats pels departaments d’Arquitectura i Contractació i pel Feder.