Generalitat i Museu, “tots a l'una i fins al final” per protegir l'art

“El Govern de la Generalitat i el Consorci del Museu de Lleida anirem tots a l’una i fins al final en el procés judicial”, va afirmar ahir amb contundència la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. Tot just unes hores després de fer-se pública la sentència de Barbastre (document en PDF), Vilallonga es va desplaçar fins al mateix Museu Lleida per escenificar fotogràficament el suport de la Generalitat al costat de la resta de patrons institucionals que formen el Consorci museístic. La consellera va lamentar que “s’ha fet cas omís de tots els arguments” aportats en el judici des de Lleida, “però entenem que hi ha elements per interposar un recurs d’apel·lació”, per a la qual cosa el jutge va fixar un termini de vint dies hàbils davant de l’Audiència d’Osca.

Flanquejada per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el president de la Diputació, Joan Talarn; el bisbe Salvador Giménez; i el director de la pinacoteca, Josep Giralt, Vilallonga es va preguntar què significa la “devolució imminent” ordenada pel jutge. “No sé com s’entén aquesta frase, no sé si aquesta nit hem d’agafar les obres i portar-les a les parròquies”, va comentar amb ironia recordant l’episodi de Sixena, del qual precisament ahir es complia dos anys i a què es van referir de forma molt crítica Pueyo i Talarn (vegeu la pàgina 5). En aquest sentit, Vilallonga va afegir que “no m’agrada viure el dia de la marmota ni en un déjà vu, hem d’aprendre de tot el que hem viscut i seguir tots els passos del procés judicial”.

Tampoc va entendre la frase de la sentència que diu que “les obres han de ser tornades a cadascuna de les parròquies”. Sobre aquest punt, la consellera va assenyalar que “si han d’anar a un altre museu –en al·lusió al Diocesà de Barbastre–, ja estan ben conservades aquí a Lleida”. I sobre una possible execució provisional de la sentència, seguint els passos del cas de Sixena, es va mostrar expectant: “És una preocupació més, però ja veurem.”

Per la seua part, Miquel Pueyo va demanar tornar al camí del “diàleg entre territoris, de construcció i no de demolició”, per un patrimoni compartit des de fa segles i perquè “ningú pot esborrar la història de manera arbitrària”.

Joan Talarn va mostrar el suport absolut de la Diputació a la defensa de les obres d’art i es va mostrar “molt sorprès pel fet que no s’han tingut en compte les proves aportades en seu judicial sobre la propietat de les peces”. També va reclamar “buscar solucions entre territoris i no als jutjats”, però va animar a “defensar un patrimoni que no només és de Lleida, sinó de tot Catalunya i del món”.

Salvador Giménez, més mesurat, va destacar la tasca del bisbe Meseguer, que “fa cent anys va intentar que el patrimoni no es perdés i que servís també per a l’educació dels seminaristes” i va lamentar que, “malgrat que vam presentar tota la documentació de què disposàvem, no ens han donat la raó”. Això sí, el bisbe de Lleida va assegurar que “hi ha passos a estudiar per seguir en el procés judicial”, en al·lusió als recursos anunciats per la consellera. Sobre les pressions rebudes en el si de l’Església (i també al seu antecessor en el càrrec, Joan Piris) per abandonar el Consorci del Museu i recuperar les obres, Giménez va reconèixer lògicament que “ni jo no tinc les claus del Museu ni les autoritats m’ho permetrien”.

El director del Museu, Josep Giralt, va comentar que la sentència “ha atacat tots els punts fàcils menys el més difícil, el de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2008”, que va avalar la unitat de la col·lecció.

D’altra banda, representants de la plataforma d’entitats culturals de Lleida es van citar al Museu per donar suport a la pinacoteca. La portaveu, Txus Llavero, va assegurar que “la reacció de les entitats serà proporcional a com evolucioni el procés judicial” i va criticar que “el que passa aquí és difícil imaginar que pogués ocórrer al Museu del Prado”.