SEGRE

PATRIMONI EQUIPAMENTS CULTURALS

El Museu de Lleida suma suports

La Xarxa Territorial de pinacoteques de la província, per la unitat de la col·lecció del Diocesà després de la sentència de Barbastre || La comissió institucional de l’organisme passa balanç a Cervera

Paranimf de la Universitat - Cervera va acollir la reunió institucional de la Xarxa, de caràcter rotatori, en el marc de la Capital Cultural Catalana. A la cita, en la qual es va excusar la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, sí que h ...

Paranimf de la Universitat - Cervera va acollir la reunió institucional de la Xarxa, de caràcter rotatori, en el marc de la Capital Cultural Catalana. A la cita, en la qual es va excusar la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, sí que h ...XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA I ARAN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Després de les reaccions polítiques, de les entitats culturals de Lleida i de les associacions artístiques catalanes arran de la sentència de la setmana passada sobre l’art del Museu de Lleida reclamat des de Barbastre, ahir va ser el torn de les pinacoteques de Lleida. Els membres de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran van manifestar per unanimitat suport a la unitat de la col·lecció d’art del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, després que el passat dia 11 una resolució del jutjat d’instrucció de Barbastre dictés l’entrega immediata al bisbat de Barbastre-Montsó de 111 obres del museu lleidatà originàries de les parròquies aragoneses que formaven part de l’antiga diòcesi de Lleida.

Així doncs, a la Universitat de Cervera va acollir la reunió de la comissió institucional de la Xarxa, amb presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar; l’alcalde de Cervera, Ramon Augé; la vicepresidenta de la Diputació, Estefania Rufach, i alcaldes i titulars dels onze equipaments museístics que formen part d’aquest organisme, que es va constituir el 2016.

Durant la intervenció, Joan Talarn va destacar la defensa conjunta que van fer els museus de la Xarxa de les 111 obres d’art en litigi del Museu de Lleida, així com de la posada al dia de les necessitats i objectius que es plantegen de cara als pròxims anys.

La Xarxa va aprovar el programa d’actuacions per al període del 2020 al 2023, amb l’objectiu d’aconseguir més visibilitat de les seues propostes, augmentar i millorar els equips de professionals dels museus i aconseguir més presència als espais de deliberació i de presa de decisions en el seu àmbit d’actuació. Segons la responsable del Museu Comarcal de Cervera, Carme Bergés, la Xarxa té cada vegada més presència al territori, “som com la trinxera dels museus, fem un gran esforç de país sense gairebé recursos econòmics”.

El pressupost executat per la Xarxa ha estat d’una mitjana de 281.000 euros a l’any des del 2016, i s’han augmentat les aportacions tant en la línia d’acció cooperativa com en la de subvencions. Es preveu un creixement sostingut del pressupost en els pròxims quatre anys per aconseguir uns equipaments més oberts, inclusius i accessibles.

Proposen una taula de diàleg entre les dos parts

La diputada al Parlament i responsable de Cultura d’En Comú Podem (ECP), Conchi Abellán, i el portaveu d’aquest partit a Lleida, Jaume Moya, van plantejar ahir la necessitat de crear una taula de diàleg compartida entre Aragó i Catalunya, formada per experts museogràfics i representants de les dos parts, que doni solució al conflicte de l’art del Diocesà. Després de visitar l’exposició permanent del Museu de Lleida de la mà de la conservadora Carmen Berlabé, Abellán i Moya van manifestar el seu desacord amb la sentència dictada la setmana passada; van apostar per “desjudicialitzar i també despolititzar” el litigi; i van anunciar la presentació d’una proposició al Parlament per “la unitat d’acció”, “l’oposició a l’execució provisional de la sentència, que posaria en perill les obres d’art” i la creació d’una taula de diàleg, en què “experts donin una sortida al conflicte amb una gestió compartida d’aquests béns de patrimoni comú”. Moya va recordar que “fa anys que defensem el diàleg i la gestió compartida de les obres i amb exposicions itinerants, perquè els tribunals mai donaran una solució vàlida per a les dos parts; i això també seria aplicable en el conflicte per l’art de Sixena”.

tracking