Antoni Llena, a la Vinya dels Artistes

És considerat un dels artistes conceptuals més rellevants de Catalunya i a partir de l’estiu vinent s’unirà a l’elenc de creadors que formen part d’una de les propostes escultòriques més originals del país: la Vinya dels Artistes, del celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles. Antoni Llena (Barcelona, 1942) ha estat l’escollit per protagonitzar l’Any 10 de la Festa dels Artistes que des del 2010 organitza cada any aquest celler de les Garrigues. Cada mes de juliol, un creador de rellevància contrastada plasma amb una escultura a l’aire lliure què li ha inspirat aquest singular camp de vinyes i oliveres que en el seu moment va imaginar Josep Guinovart.

Llena aposta per no revelar encara quina peça crearà. “Tinc la idea, el llapis i el lloc, però encara no he fet el dibuix, i fins que no l’hagi materialitzat no sabré si queda bé o no, així que prefereixo no revelar-ho”, afirma amb veu entre juganera i misteriosa. Sí que té clar el lloc. “Ho faré en una espècie de cabana en ruïnes en la qual ha entrat la vegetació, està amagada i gairebé no es veu. És un espai perfecte”, assegura entusiasmat. Llena va conèixer la Vinya dels Artistes quan els propietaris, Joan Jové i Sara Balasch, el van convidar a visitar-la i a participar en el museu a l’aire lliure en el qual l’han convertit. “Quan vaig veure el seu amor per la terra, les vinyes i l’art, no vaig tenir dubtes. I el súmmum ja va arribar quan vaig trobar aquest lloc”, va explicar.

Llena va exposar per primera vegada a Lleida (vegeu el desglossament). La seua obra s’ha considerat sempre com una reivindicació del fet de pintar i mai ha treballat de forma convencional. Aquest estiu ho recordarà a la Vinya.

La primera exposició, a Lleida Llena va exposar per primer cop a l’emblemàtica Petite Galerie de Lleida, impulsada per Jaume Magre. Era el 1968 i va ser considerat tot un revolucionari. Això sí, gairebé per casualitat. Segons va explicar ell mateix a SEGRE, tot i que sembli increïble, la vergonya i la timidesa hi van tenir molt a veure. “Jo duia unes escultures en una caixa i quan vaig arribar em van semblar horribles, així que, com que no sabia què fer, vaig dibuixar les ombres i vaig exposar només les ombres de les escultures. L’acte es va considerar una fita de l’inici de l’art conceptual en aquest país.”