L'art censurat arriba el 2020 a Lleida

El Centre d’Art Contemporani la Panera de Lleida té previst inaugurar el pròxim 20 de juny la que podria ser l’exposició de l’any 2020 a la ciutat. La mostra es titularà Línies vermelles i exhibirà fins a finals de setembre una selecció de les obres que l’empresari i col·leccionista lleidatà Tatxo Benet ha anat adquirint en els últims anys amb un denominador comú: peces que d’una forma o una altra han patit la censura. Es tracta d’una ambiciosa col·lecció que conjuga art i llibertat d’expressió, que Benet va començar a gestar amb l’adquisició de la sèrie fotogràfica Presos polítics a l’Espanya contemporània, de l’artista madrileny Santiago Sierra, censurada a la fira Arco el 2018, i que avui compta amb més d’una seixantena d’obres d’artistes de tot el món.

Val a recordar que aquelles imatges, que es van exhibir per primera vegada durant la primavera d’aquell any al Museu de Lleida –amb xifra rècord de més de 7.000 visitants–, van tornar el passat 31 d’octubre a la pinacoteca lleidatana. Des d’aleshores, ocupen l’espai en el qual lluïa el retaule renaixentista de Cubells, que va passar d’aquesta manera a les sales de reserva. Segons va informar llavors el museu, les fotos seguiran exposades “fins que els presos hagin recuperat la seua condició ciutadana de ple dret i els exiliats hagin pogut tornar a la seua vida quotidiana”.

Les obres a la Panera es ‘complementaran’ amb les dels ‘Presos polítics’ que exhibeix el Museu de Lleida

Tot i que des de la Panera no s’ha especificat encara quines obres d’aquesta col·lecció podran veure’s a Lleida, val a recordar que el fundador i soci de Mediapro va adquirir l’escultura que també va aixecar una gran polseguera el 2015 al Macba (a la fotografia), amb el rei emèrit Joan Carles de protagonista, així com una instal·lació amb la figura de Franco a l’interior d’una nevera de Coca-Cola. En aquest últim cas, després de l’exhibició a Arco el seu autor, Eugenio Merino, va haver d’asseure’s al banc d’acusats d’un jutjat; la Capseta de llumins, del col·lectiu Mujeres Públicas, que el 2014 va estar a punt de costar el lloc al director del Reina Sofía; el pallasso de McDonald’s crucificat de l’artista finlandès Jani Leinonen, retirat del museu de Haifa, a Israel; o el censurat dibuix d’Illma Gore d’un Donald Trump nu i amb micropenis. Una col·lecció que Tatxo Benet no concep com de la censura sinó com de la tolerància.

D’altra banda, l’any expositiu a Lleida comptarà també amb dos mostres temporals al Museu de Lleida: una de caràcter arqueològic, sobre ciutats romanes, amb especial recalcament en Ilerda, Iesso i Aeso; i una altra de patrimoni artístic entorn de la celebració del 850 aniversari de l’antiga parròquia de Sant Joan i el 125 de la inauguració de la nova església a la plaça homònima de Lleida.

Per la seua banda, el Museu Morera col·laborarà amb l’exposició que prepara la Fundació Viladot a Agramunt en record de la publicació Nou plast poemes, que van crear el 1965 Guillem Viladot i Leandre Cristòfol. S’ha de destacar que l’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà el mes de maig una exposició coproduïda amb la Fundació Vila Casas sobre la col·lecció Olor Visual, impulsada pel perfumista i col·leccionista d’art barceloní Ernesto Ventós, que precisament va morir dimecres als setanta-quatre anys.

Les avantguardes artístiques al segle XX, a CaixaForum Lleida al març Una altra de les exposicions de referència a Lleida el 2020 serà la que inaugurarà CaixaForum el 12 de març. La mostra, titulada Les avantguardes històriques, 1914-1945. Construint nous mons, oferirà una relectura sobre les primeres dècades del segle XX a través d’una selecció d’obres d’art de noms essencials com Man Ray, Duchamp, Lissitzky, Moholy-Nagy i Francis Picabia, entre d’altres, procedents de la col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).